El Tapís de la Creació, una joia del romànic català, llueix novament al seu espai habitual a la catedral de Girona, després d'una restauració que ha durat gairebé 5 mesos que el bisbe Francesc Pardo ha donat avui per acabada en presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell.
Pardo ha explicat durant la presentació d'aquesta obra restaurada, a la qual també ha assistit l'alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, que el seu retorn suposa un "goig" tant per a la catedral com per al conjunt de la capital gironina.
"El Tapís de la Creació estava en una situació de deteriorament per la pols, les restauracions realitzades sense mitjans tècnics, i ara, amb aquesta última feta a consciència, sembla rejovenit i net", ha manifestat Pardo.
El bisbe ha recordat que, a més del treball realitzat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, la peça s'ha posat a exhibició en millors condicions tant per a la seva conservació com per facilitar la seva contemplació per part del públic.
La intervenció realitzada ha deixat al descobert els colors originals d'aquesta obra del romànic català i s'han localitzat i documentat inscripcions que s'havien descolorit i desgastat.
L'Obra Social de La Caixa ha finançat els 136.000 euros dels treballs de restauració i el condicionament de la sala on s'exposa.
El Tapís de la Creació s'exhibeix ara en un nou bastidor de perfils d'alumini, ja que l'antic de fusta no reunia les condicions necessàries per a una correcta conservació.
A més, l'obra es presenta amb una lleugera inclinació per facilitar la seva estabilitat, separar-la de la paret i permetre revisions periòdiques del revers.
La restauració ha servit per eliminar elements nocius i obtenir informacions sobre el seu origen gràcies a un reportatge radiogràfic i fotogràfic, al costat de l'estudi dels arxius històrics, cosa que ha permès descobrir que el personatge del tapís que es considerava una representació d'Abel era en realitat la constel·lació d'Hèrcules.
L'origen del Tapís de la Creació se situa entre els segles XI i XII i els historiadors descriuen el seu contingut com la figura d'un pantocràtor envoltat per imatges que descriuen el gènesi i, al voltant d'aquestes, altres que han de veure amb el calendari i, finalment, una simbologia de la invenció de la creu.
Les dimensions de l'obres són de 358 per 450 centímetres, encara que un estudi recent considera que la peça va tenir a l'origen una superfície de 480 per 540 centímetres.
Els colors d'aquest brodat són variats, vius i contrastats, amb predomini de verds, grocs, vermells, terrosos, blaus i blancs.
L'historiador Manuel Castiñeiras considera que aquesta obra va ser una catifa en lloc d'una peça de paret, que s'utilitzava per a la celebració de la Pasqua i les festes de la Invenció i Exaltació de la Santa Creu.
El Tapís de la Creació va ser probablement elaborat per a la Catedral de Girona, encara que es desconeix on va ser teixit, malgrat que es manegen com a possibles autores les monges benedictines de Sant Daniel de Girona per encàrrec de la comtessa Mafalda de Apulia, vídua de Ramon Berenguer II i mare de Ramon Berenguer III.
La peça, segons els estudis realitzats, es va instal·lar a la catedral el 1097 per servir de catifa de luxe amb motiu del concili presidit aquell any per l'arquebisbe de Toledo, Bernat d'Agen.
