Lluís Albert (1923) és un estudiós de l'obra de la seva tia Caterina Albert, que el va nomenar administrador de les seves propietats i que ha estat dipositari del seu llegat literari. Ha combinat la seva faceta musical -és compositor i musicòleg- amb la gestió de la seva obra durant tots aquests anys, una feina que ha assumit com a "obligació de país" ja que ha permès situar la figura d'Albert al lloc que es mereix. "Ja ha estat reivindicada", explica, i en aquest sentit es dóna per satisfet a pesar que ha hagut de renunciar a algunes possibilitats professionals que se li van obrir en el món de la música per poder dur a terme aquesta tasca. "Algú ho havia de fer", afegeix, i ell era la persona indicada. Fins i tot explica que havia de fer un esforç per associar la figura de Víctor Català a la seva tia, perquè no la veia com una escriptora. Destaca també que era una persona amb una "gran generositat", que com a autora va dedicar textos a figures que de gran consideració, com ara polítics, artistes i escriptors, i que no van ser publicats per culpa de la censura de l'època. Una part d'aquests textos també estan recollits en el llibre.L'ESCALA |ACN
