Diumenge que ve, 25 de març, entrarà en vigor a Espanya i la resta de la UE l'horari oficial d'estiu, amb el qual s'avancen els rellotges una hora. La mesura té els seus partidaris i els seus detractors a tot Europa, però el cas d'Espanya és diferent, ja que el nostre país parteix d'un error de base: el temps oficial d'hivern (abans del canvi que farem la setmana vinent) fa 72 anys que està avançat de manera incomprensible, ja que no és el que correspon al seu fus horari, que cada país ajusta a la seva longitud geogràfica per optimitzar les hores de llum solar. A causa d'això, en els mesos hivernals Espanya ja va una hora per davant del seu temps solar, i en els estivals, en avançar-se 60 minuts més, el desfasament augmenta a dues hores.

Aquesta situació és una herència de la simpatia de Franco cap a Hitler, que el 16 de març de 1940 es va traduir en l'ordre del règim d'avançar una hora l'horari oficial a Espanya, que fins aleshores anava ajustat al del meridià de Greenwich, precisament el que correspon al nostre país per la seva longitud geogràfica. Però aquell dia, Espanya va posar en el seu rellotge l'hora de l'Alemanya de Hitler, situada més a l'est i amb un fus horari diferent. Per descomptat, la mesura es va mantenir els 40 anys de la dictadura, però el realment sorprenent és que, després, cap dels successius governs de l'era democràtica ha corregit aquest error històric, per la qual cosa avui, el 2012, Espanya continua amb l'hora canviada.

La decisió del Règim es va plasmar en una breu ordre aprovada pel Govern el 7 de març de 1940. En el text es fixa el 16 de març d'aquell any com data per al canvi horari a partir de les 11 de la nit, quan es van avançar els rellotges 60 minuts. L'argument en el qual va basar l'ordre va ser "la conveniència que l'horari nacional marxi d'acord amb els d'altres països europeus". Curiosament, a l'article 5 d'aquella ordre s'indicava que "oportunament s'assenyalarà la data en què hagi de restablir-se l'hora normal". No obstant això, aquesta tornada a la normalitat no només no va ser adoptada en concloure la Segona Guerra Mundial, sinó que tampoc es va ordenar en els 40 anys del Règim ni en els tres decennis i mig que portem de democràcia.

Cada país ha de sincronitzar el seu horari oficial amb el solar que correspongui a la seva posició geogràfica, de manera que, per exemple, les 12 hores oficials s'aproximin tot el possible al migdia local, és a dir, el moment en el qual el Sol es troba en el punt més alt sobre l'horitzó sud. D'aquesta forma s 'aprofiten al màxim les hores de llum disponibles. A Espanya era així abans que Franco ordenés aquell canvi, ja que el temps oficial era el mateix que el del Meridià de Greenwich, però des de 1940 fins avui Espanya viu amb l'hora canviada i desajustada respecte a les hores de llum i foscor naturals que li corresponen, cosa que no succeeix a la resta de països europeus. Aquí hi ha una de les claus que explica per què a Espanya dinem i sopem més tard que a la resta d'Europa. Ho fem respecte al temps oficial, però respecte al solar no tant a causa d'aquest desfasament. I ho fem des de fa set dècades, perquè els nostres avis i besavis feien els àpats a l'hora que tocava.

Encara que és molt difícil de quantificar, aquest error històric ha suposat una enorme despesa acumulat durant aquests setanta anys. En la pràctica, els costums i el temps fan difícil adonar-se d'aquesta contradicció, però algunes reflexions i un bon mapa poden aclarir la situació. Els dies més curts de l'any es produeixen entre el 21 de desembre i la primera setmana de gener. En aquestes dates, el desfasament horari actual d'hivern heretat de 1940 es nota de manera especial que "es fa de dia" més tard del compte, en particular en la meitat occidental peninsular, on els primers rajos de sol del dia arriben entorn de les 9 del matí.

Si tornéssim a l'horari solar que teníem abans de 1940 i que és el que correspon geogràficament a Espanya, es matinaria una hora abans, encara que també es faria de nit una hora després. Però encara que uns prefereixin que el Sol surti abans i a altres els agradi que es pongui més tard, és indiscutible que, per a Espanya, l'horari del Meridià de Greenwich és la millor solució per optimitzar totes les opcions, ja que d'aquesta forma l'hora oficial seria la del Sol.

Per entendre això el millor és mirar un mapa d'Europa i comparar la nostra hora amb la dels altres països. El nostre cas és semblant, per longitud geogràfica, al de Gran Bretanya, on l'hora oficial és la del Meridià de Greenwich, és a dir, 60 minuts menys que la d'Espanya. Tant allà com aquí, el Meridià de Greenwich travessa els dos territoris pel seu flanc est, fet que ens parla d'un fus horari molt similar. No obstant això, a Gran Bretanya el rellotge està ajustat al cicle del Sol, però a Espanya va una hora avançat, de manera que quan allà són les 10 hores aquí són les 11.

El desfasament el comprovem millor en fer ara la comparació amb França: l'hora és la mateixa que la nostra, però la diferència és que quatre cinquenes parts del territori gal estan a l'est del meridià de Greenwich i a Espanya ho estan a l'oest, fet que suposa que els nostres veïns francesos estan millor adaptats al seu cicle de llum natural, mentre que nosaltres tenim un desfasament d'una hora. Per això, quan el rellotge marca les 12 del migdia, el Sol està més pròxim al sud a París que a Madrid. Per si no n'hi hagués prou, el que fem a Espanya a l'estiu, en avançar una hora més el rellotge, és aguditzar l'error, ja que el desfasament passa de 60 a 120 minuts.

L'hora oficial d'Espanya és avui la mateixa que la de França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Dinamarca, Noruega, Suècia, Àustria i Suïssa, la qual cosa és un contrasentit, ja que tots aquests països pertanyen a un altre fus horari, en estar situats total o majoritàriament a l'est del meridià de Greenwich. El lògic seria compartir hora amb Gran Bretanya i Irlanda, especialment en aquests temps en els quals una de les premisses fonamentals és l'estalvi d'energia. No hi ha pitjor excés que anar amb el pas canviat respecte al Sol.