El Museu d'Art de Girona conserva una col·lecció d'obres del pintor i músic gironí Fidel Roig Matons (Girona, 1887 - Mendoza, Argentina, 1977). No obstant això, la seva figura ha passat força desapercebuda a la ciutat on va venir al món, mentre que ha gaudit d'una alta reputació a la ciutat sud-americana que el va acollir. Per restituir la imatge de l'artista, l'Ajuntament de Girona ha acceptat, a proposta del seu fill Virgili Roig, resident a l'Argentina, instal·lar amb ànim de permanència una placa amb el seu nom a la casa número 3 del carrer del Nord, on va néixer, i dedicar-li una exposició de pintures al Museu d'Art.

Segons ha explicat l'alcalde, Carles Puigdemont, "no podia passar desapercebuda" la memòria d'un gironí que mai va renunciar a la nacionalitat catalana. Puigdemont recorda que, en el funeral a Mendoza, el taüt de Fidel Roig va estar cobert amb una senyera al costat d'una bandera argentina.

L'acte solemne de descoberta de la placa es farà dissabte vinent, dia 26, a les 12h del migdia, i després, a les 12:45h, s'inaugurarà l'exposició al Museu d'Art. El mes de maig del 1986, familiars de Fidel Roig Matons van formalitzar el lliurament a la Diputació de Girona d'un fons pictòric original de l'artista, que va quedar dipositat al Museu d'Art.

Fidel Roig va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i també hauria assistit a classes amb Prudenci Bertrana a Girona. La seva marxa de Girona es va produir entre 1907 i 1908, i coincideix amb almenys tres crides publicades a la premsa local on el seu nom figurava, entre altres que eren requerits per incorporar-se a l'exèrcit per lluitar a la Guerra del Marroc.

Una vegada instal·lat a l'Argentina, que aleshores era una puixant potència mundial, es va guanyar la vida en la docència de la música i va mantenir ben activa la seva carrera pictòrica.

La seva obra va esdevenir especialment coneguda pels famosos paisatges al natural que va fer durant les seves excursions a la serralada de Los Andes. Segons l'historiador Xavier Carmaniu, Roig forma part de la història de l'art argentí pels quadres que va dedicar al general San Martín, que va ser, amb Simón Bolívar, un dels líders de la independència americana i a Perú se li va atorgar el títol de "Fundador de la República".

Enllà del seu bagatge pictòric, a Mendoza també se'l recorda com a promotor de la Societat Orquestral i l'Acadèmia Provincial de Belles Arts.