DOrquestra Simfònica Txaikovski

Alexei Volodin, piano. Vladímir Fedosséiev, director. Obres de: S. Rakhmàninov i Txaikovsky. D DIA i LLOC: 20/05/2012, Sala Xavier Montsalvatge - Auditori Girona.

urant deu anys Vladímir Fedosséiev fou el director de l'Orquestra Simfònica de Viena i des de 1974 ho és de la Simfònica Txaikovski, que ha modelat a voluntat en tots aquests anys. I la dirigeix com si fos a casa.

En el concert de Rachmàninov l'orquestra va deixar que el gran pianista Alexei Volodin fes tota la feina. El van secundar amb sobrietat però les cordes van estar llunyanes i impròpies de la noblesa de les melodies del compositor. L'obra de la reconciliació amb la composició a Girona va sonar poc trepidant. Volodin ho va salvar amb la grandiloqüència pianística que demana aquesta pàgina coneguda del gran públic. Llàstima del divorci amb l'orquestra perquè la seva actuació va ser vibrant i sofisticada, amb toc de gran intèrpret encara que al principi del primer moviment li va faltar màgia.

On l'orquestra va demostrar la sonoritat rica i robusta d'una magnífica formació simfònica és en la suite a partir dels grans moments del ballet El llac dels cignes, op. 20 de Txaikovsky amb els arranjament del mateix director. A diferència del Trencanous, op. 71 Txaikosvky no va estar a temps d'escriure la suite per a orquestra i circulen alguns arranjaments molt discutibles. Fedosséiev va triar alguns fragments menys coneguts pel principi de la suite.

L'orquestra va sonar amb l'energia i la vitalitat pròpies d'una partitura basada en un conte de fades. La imaginació hi va ser present. El vent-metall va brillar sense excés amb una corda musculosa i de velluts extraordinaris, van aconseguir emocionar amb el tema principal. La percussió va estar a molt bon lloc. L'arpista va demostrar l'atmosfera "d'encantament" amb habilitat i una expressivitat gens estereotipada. El duo entre el violí solista i el violoncel podria haver estat més profund: va sonar massa cambrístic. Amb una mica més de vena romàntica haurien rubricat una interpretació impecable.

En general però va ser una magnífica oportunitat per disfrutar del que són les orquestres que tenen sonoritat -un punt de partida fonamental, i que a casa nostra, malauradament, no tenim encara amb la contundència que ens apropen formacions com la de Fedosséiev.