Dorquestra de cadaqués
Joan Enric Lluna, clarinet; Maria Hinojosa, soprano; Marisa Martins, mezzo-soprano; Albert Casals, tenor; José Antonio López, baix; Cor Amici Musicae Saragossa; Sir Neville Marriner, director. Obres: Concert per a clarinet i orquestra en la major KV 622, Requiem KV 626. Lloc: Auditori de Girona. 03/06/2012.
ues de les últimes grans obres de maduresa de W. A. Mozart van servir diumenge per acomiadar la temporada d'enguany de l'Auditori, que tindrà un excel·lent apèndix en la programació del Nit de clàssics.
La primera obra es va fer molt coneguda mercès al film Memòries d'Àfrica de Sydney Pollack. El seu Adagio sens dubte és una música que et fa volar i el magnífic solista que és Joan Enric Lluna en va oferir una interpretació de gran nivell. En aquest concert va treure tot el virtuosisme que reclama el primer moviment, la dicció alada del moviment central i el caràcter fresc i divertit del Rondo-Allegro final. Sens dubte Lluna va saber il·luminar una partitura de grans exigències en la qual hi va abocar a parts iguals grans dosis d'imaginació i sentit de l'humor. Després del gran magisteri demostrat en el concert per clarinet de Mozart encara va tenir temps per oferir una breu peça escrita de la mà del dedicatari del concert en la qual es van poder escoltar algunes de les melodies més populars del mestre de Salzburg.
La segona part del concert estava reservada a Sir Neville Marriner, director llegendari que segueix sent un exel·lent músic en actiu als seus 82 anys. Malgrat que va dedicar molts esforços en la direcció del cor va obtenir un resultat molt meritori en una obra com el Requiem que no per popular deixa de ser molt complexa. El cor Amici Musicae va mostrar-se atent a les seves indicacions però li va faltar un influx inportant d'energia. Les articulacions van ser correctes però en general no van poder aconseguir una versió excepcional. Els contrapunts no van quedar suficientment clars i el to general com a grup vocal no entusiame excessivament. On sí van estar a molt bon lloc va ser l'orquestra que val a dir que anava "sola" amb una sonoritat vibrant i ben retallada. Excel·lents els tímbres de les veus solistes. A última hora Albert Casals va substituir al tenor previst al programa original Lluís Vilamajó.
