"L

os carrers són sense gent; / los camins, tots plens de pols, / las madamas, sens res dols / y sens llum tot monument. / Las viñas sens un serment, / sense llum las professons / y, per abreviar rahons, / plena més que altre ciutat / de cavallers encantats / y de capellans bufons". Vet ací la visió amb què poeta i predicador barceloní Pau Puig (1722-1798) va descriure la ciutat de Girona. Una opinió no gens positiva ni afalagadora, certament, però una dècima ben aconseguida lingüísticament, amb uns heptasíl·labs perfectes i rima consonant incontestable. Aquest és un dels exemples de l'obra catalana de Pau Puig que es poden llegir ja en forma de llibre, després que la filòloga i bibliotecària Maria Rosa Serra l'hagi fet realitat en el transcurs d'aquest any 2012: PUIG, Pau, Obra catalana, ed. crítica de Maria Rosa Serra Milà; Barcelona, Ed. Barcino, Biblioteca Baró de Maldà, 6, 2012, 631 pàgs.

El volum editat per la filòloga Maria Rosa Serra és en realitat una revisió acurada de la seva tesi doctoral, dirigida pel professor Albert Rossich (UdG). En el projecte de l'editorial Barcino, on hi ha publicats els grans clàssics de la literatura catalana medieval i moderna, el volum s'ha integrat dins la col·lecció Biblioteca Baró de Maldà, dedicada al segle XVIII. M. Rosa Serra hi ha traçat l'esbós biogràfic de Pau Puig, n'ha comentat minuciosament tota l'obra catalana (cent setanta-dos poemes, una comèdia de sants i dos entremesos), n'ha descrit els testimonis manuscrits i impresos i n'ha editat tota l'obra catalana coneguda. El resultat, una obra magna de més de sis-centes pàgines que posa de manifest la perícia filològica de M. Rosa Serra i que dóna a conèixer tota l'obra catalana d'un autor amb un to predominantment festiu i hàbil a l'hora d'utilitzar jocs de paraules i dobles sentits. L'humor és present en bona part de les composicions del barceloní, des de les poesies fins a les tres peces teatrals conegudes, i M. Rosa Serra ho ha fet notar convenientment en les notes a peu de plana.

Pau Puig no es prenia la vida ni la religió amb una seriositat excessiva, i escrivia amb un to festiu i juganer. Al meu davant, ara mateix, hi tinc un poema de sis dècimes (poesia XL) en què una monja tracta un frare sagristà de "burro de la gatera" perquè aquest, primerament, li havia dit "cara de carbassó". Si voleu llegir-lo i riure, correu ara mateix a una llibreria i, ja ho sabeu: PUIG, Pau, Obra catalana.