La Casa Saladrigas de Blanes acull aquests dies l'exposició Geometries, una mostra que recorre l'extensa obra del pintor local Joan Padern i que es podrà visitar fins al proper dia 26 de juliol. L'exhibició serveix per fer una retrospectiva de l'obra del pintor nascut a Colera l'any 1924, però fill adoptiu de la ciutat blanenca des del 98; des de les primeres aquarel·les, passant per les pintures realistes amb paisatges i barques, els quadres de denúncia i conscienciació ecològica, façanes i places de Barcelona, fins arribar a l'etapa d'abstracció tant dels primers anys seixanta com de l'actualitat, amb la sèrie Geometries.

I és que la mostra culmina amb una sèrie de treballs feta aquest 2012 que es presenta amb el mateix nom que dóna títol a l'exposició, que continua l'abstracció característica del seu darrer període pictòric.

L'artista, que viu a la Selva des de poc abans de fer setze anys, va fer donació al municipi de Blanes d'un fons destacat de la seva obra pictòrica i del seu fons documental.

Pintor de renom, la seva obra està exposada a diferents museus del país i a l'estranger. Particularment exitosa va ser la seva aventura per terres de Sud Amèrica a la dècada dels cinquanta, on va exposar, entre d'altres llocs en galeries de Buenos Aires, Caracas, Panamà o Sao Paulo.

En aquesta exposició que acull la Casa Saladrigas el visitant hi podrà apreciar l'evolució de la seva carrera i contemplarà algunes obres que encara no s'havien pogut veure exposades a Blanes, totes elles de la col·lecció particular de Joan Padern.

El crític Rafael Santos Torroella ha dit de Padern: "És, abans de tot i per damunt de tot, un pintor realista, com mai no es cansava de repetir cada vegada que se li demanava que es definís. Ell, però, amb el temps, acabaria confessant-nos que era realista, si, però de tots els realismes possibles: alts i baixos, maximalistes o minimalistes, espontanis o reflexius, interiors i exteriors, de síntesis estrictes o de no menys estrictes minúcies, d'espais urbans, costers o rurals, de verisme al peu de la lletra o d'una realitat que admet la recreació memorística lliure i, fins i tot, de la fantasia i també l'abstracció, sempre que aquesta última inclogués aquests valors d'estructuració i de gravitació concèntrica que tot material real implica".