Lourdes Reyes ha assumit fa uns mesos la direcció de la Biblioteca Pública de Girona en ?subs?titució de Teresa García, que s'ha jubilat. La seva principal missió és el trasllat des de la Casa de Cultura, on els llibres reposen des del 1951, fins a la nova seu d'Emili Grahit, actualment en obres, i que ha d'estar enllestida l'estiu de 2014. Reyes va néixer a Barcelona el 1961. És filòloga i bibliotecària.

Se la veu molt il·lusionada.

Doncs sí. Vaig començar a l'abril i ja porto quatre mesos en aquest càrrec, que és un regal. Jo havia treballat com a coordinadora en aquesta biblioteca durant cinc anys, però per circumstàncies familiars vaig marxar a Barcelona amb la recança de saber que hi ha pendent el trasllat. Poder tornar ara i preparar l'obertura de la nova seu a Emili Grahit i fer que funcioni i ofereixi a la ciutat el que es mereix és per a mi un regal. La biblioteca ha de ser una festa participativa.

Amb quin calendari treballa?

El "ministerio" ens ha dit precisament avui [ahir per al lector] que l'obra s'entregarà el 17 d'agost del 2013. A partir d'aquí caldrà entre mig any i un any per equipar l'edifici i fer el trasllat. M'agradaria pensar que a l'agost de 2014 ho tindrem tot a punt per inaugurar.

I mentrestant...?

Mentrestant m'he posat com a prioritat aquesta biblioteca funcioni aquí a la Casa de Cultura i serveixi de laboratori. Aquest any llarg de marge que tenim el vull aprofitar per fer una simbiosi que encara no està feta.

Una simbiosi entre...?

Una simbiosi entre la ciutat i nosaltres. Amb l'obertura de les biblioteques municipals ja s'ha vist que aquests equipaments poden ser agradables i no tan restrictius. Però nosaltres tenim, a més, un fons històric que és poc conegut i l'hem començat a difondre amb l'exposició La joia de la biblioteca, on s'exhibeix alguna de les valuoses obres que custodiem, ara mateix el manuscrit del 1606 d'Alonso Cano sobre el monestir de Sant Feliu de Guíxols. També fem noves activitats per a escolars. Estem dient a la ciutat "això és vostre!" i els preguntem "què necessiteu de nosaltres?".

Què es guanyarà i què es perdrà amb el trasllat?

Personalment, crec que aquesta ubicació és millor perquè té un punt de centralitat que l'altra no tindrà. Però aquesta biblioteca és molt de pas. Molta gent no hi està més de 10 minuts i l'edifici no acompanya a quedar-s'hi. La nova biblioteca la veig de llarga estada, crec que a més del préstec, la gent hi anirà per estar-s'hi una o dues hores, o per passar-hi el matí.

Canviarà el perfil de l'usuari?

No crec. El meu repte és que hi vagi tota la ciutat. Els arquitectes han fet a Emili Grahit un projecte de biblioteca molt lluminosa i tancada en ella mateixa que fomentarà un ambientàs per a tothom que vulgui estar tranquil. Serà un lloc idoni i ben dotat d'eines per als que volen submergir-se en l'estudi i la reflexió sobre aquest mar de canvis històrics i socials que viu el món. Serà una bombolla d'oci i de recolliment on es podrà llegir novel·la o escoltar música, buscar feina o preparar un viatge...

Què més?

La nostra secció infantil sempre ha estat desgraciadeta i pobre però molt utilitzada, doncs allà serà un bombó, perquè és una zona amb moltes parelles joves i molta canalla.

Però perdrà el Conservatori de Música i l'Escola de Teatre El Galliner...

Però aquest usuari busca omplir un temps buit i no és per a mi el perfil prioritari. La biblioteca ha de tenir pes per ella mateixa.

Troba bé que la biblioteca municipal Ernest Lluc després s'instal·li aquí a la Casa de Cultura?

Ho trobo perfecte. El centre de la ciutat necessita una biblioteca de proximitat.

Les dificultats econòmiques es deixen sentir en aquest venerable temple dels llibres?

De moment estem contents perquè el pressupost per a adquisicions no ens ha baixat. Sí que estem afectats, però, pel tema dels interins, perquè en tenim molts i treballen menys hores, però estic contenta perquè no s'ha vist afectada la motivació d'aquestes persones.

En aquest moment de revolució tecnològica, e-books i lectures a l'ordinador, ha caigut el préstec de llibres?

No. Ha caigut el préstec d'àudio i de pel·lícules per l'aparició de Spotify i altres vies d'accés a l'audiovisual. El préstec en general ha baixat, però el préstec de llibres s'ha mantingut.

Augura llarga vida a les biblioteques?

Haurem d'anar entrant en el préstec de llibres digitals per als e-readers, però abans hi han d'entrar els editors i la Generalitat. Em consta que s'hi està treballant. Jo crec que tothom tindrà e-readers i es podrà venir aquí a carregar-los de llibres que tindran una caducitat i després s'autodestruiran. Fa anys que espero que el regal preferit de Nadal sigui l'e-reader.

El llibre de paper té sentència de mort?

No. Es continuarà editant en paper. Però amb els llibres digitals alliberarem les lleixes de molta cosa. Tenir espai i no haver d'estar tan pendents del magatzem que se t'omple i de l'eliminació d'obres obsoletes serà molt benvingut. Jo només hi veig avantatges.

Un dels cavis que vostè ha fet és concentrar els ordinadors.

Hem centrat tots els punts d'Internet en una sala. La intenció és fer formació. Ara tothom té Internet, per tant, la nostra funció no serà oferir-ne, sinó donar informació per moure-s'hi. A partir de la tardor hi haurà cursets sobre coses bàsiques, com buscar feina, com crear-se una pàgina de Facebook... Ja hi treballem.