Gerona (Benito Pérez Galdós, 1874), Girona, un llibre de Records (Josep Pla, 1952) i Los cipreses creen en Dios (Josep Maria Gironella, 1953) són els tres homenatges literaris de ressò més internacional de què pot presumir la ciutat de l'Onyar. A partir d'ara caldrà incorporar-hi Las leyes de la frontera (Javier Cercas, 2012). L'autor de Soldados de Salamina convertirà dimarts vinent Girona en centre d'atenció mediàtica amb la presentació, reservada als mitjans de comunicació, de la seva nova obra, una trepidant i commovedora narració, a cavall entre el thriller detectivesc i la crònica històrica, on recrea la Girona dels pispes "xarnegos" de després del franquisme, submergint-se en les aventures criminals d'El Zarco, personatge inspirat en Juan José Moreno ?Cuen?ta "El Vaquilla", a qui l'advocat Carles Monguilot, font d'informació de l'escriptor, va defensar.

Des de la perspectiva inèdita de la delinqüència juvenil, Cercas viatja a les catacumbes de la Girona dels anys setanta i vuitanta, amb descripcions precises dels carrers, els restaurants, locals com la sala recreativa Vilaró que hi havia a Bonastruc ça Porta, els ponts que creuen els rius Ter i Onyar, els bars de putes del barri xino, que enumera un a un. El lector podrà acompanyar la banda d'El Zarxo, el Gordo, el Tío, el Dràcula, el Colilla, el Gafitas i la Tere pels baixos fons de la ciutat durant l'època de la transició a la democràcia, quan les drogues començaven a circular, i viatjarà amb ells a Lloret de Mar amb un Seat 124 acabat de robar per donar el cop en un xalet aprofitant la solitud de les urbanitzacions, per vendre després la mercaderia robada, i gastar-se els dineres de forma ràpida i hedonista. Cercas s'acosta amb tendresa a la vida dura de la gent de les barraques i dels albergs provisionals, que després pujarà un graó social instal·lant-se en pisos barats d'El Pont Major, Germans Sàbat, Salt, Vilarroja o Font de la Pólvora.

Com sempre, Cercas mescla a discreció ficció i realitat, amb elements autobiogràfics. Així, "El Gafitas" viu en una de les dues torres de pisos que La Caixa va aixecar a la Devesa, on l'escriptor va viure molts anys, i on encara viu la seva mare. La reconstrucció del passat es fa a través d'entrevistes, una tècnica que dóna versemblança als fets.