«Puc garantir els Premis Bertrana com a mínim dos anys més»

El pacte fiscal no és un caprici. Moltes coses d'aquestes queden superades amb la manifestació de l'11-S, no obstant, encara defenso el pacte fiscal com a pas necessari, perquè incorpora la burocràcia del cobrament dels impostos. Amb el pacte fiscal hi hauria una entesa amb Madrid, com la tenen els bascos. Els bascos saben les dades fiscals dels bascos, però el Govern de Catalunya no sap les dades fiscals dels catalans, fins al punt que s'ha hagut de retardar el copagament farmacèutic per falta de dades.

Vostè va ser diputat al Parlament (CiU) a la legislatura de l'Estatut frustrat (2003-2006). L'emociona l'acceleració dels fets històrics que vivim?

Sí. Quan vaig votar aquell Estatut, jo i la gran majoria de diputats teníem la sensació que podríem superar la qüestió nacional perquè ja tindríem les eines del finançament. Però tot es va es trencar i a partir d'aquí neix el sentiment que Catalunya no pot tirar més endavant amb Espanya si es té una visió tan reduccionista de la Constitució. Jo sostinc que el 23-F va triomfar.

Com a president de la Fundació Bertrana, fins quan pot garantir que les retallades no posaran en perill els premis?

Jo puc garantir com a mínim dos anys. Si es manté com ara, puc garantir-ho. Anem treballant buscant patrocinadors. Quan em van escollir president ara fa uns 8 anys, vaig advertir que sóc més de números que de lletres. Jo porto la gestió minimitzant despeses, encara que em critiquin l'austeritat de l'acte de lliurament. Mai he cobrat ni cinc, ni el dinar, ni els viatges a Barcelona, i la gent que m'ha acompanyat tampoc ha cobrat. El Patronat no cobra ni dietes.

Dijous vinent es farà una nova edició de la gala de lliurament a l'Auditori de Girona. Hi haurà alguna novetat?

Ja s'ha dit, però vull ressaltar que els Premis van néixer en la dictadura com una acció popular i molt imbricats amb la situació social i política del país. En aquest sentit, he proposat que el sopar, que continua essent gratis, per via d'un conveni amb el Banc dels Aliments, posarà a disposició del públic una urna per fer aportacions solidàries. Hi haurà una part social. De vegades ens hem plantejat cobrar entrada, però sé que si cobrem hauré de fer diferències perquè no pagarà tothom.

Té a l'horitzó mental algun canvi per introduir als premis?

Podria ser que més endavant l'obra guanyadora es pugui comprar digitalment. Aquest any canviarem una cosa. Ara per Fires ja surten publicats els premis, però aquest any retardarem al voltant del febrer el premi de Poesia. Com que la novel·la i l'assaig amaguen la poesia, intentarem evitar-ho amb una presentació pròpia.

Gràcies a l'editorial Columna, que va garantir la dotació econòmica del premi Bertrana (aporta el 60% dels 42.000 euros), els premis no van ensorrar-se ara fa una dècada, quan Edicions 62 va petar?

Em va trucar Edicions 62, que tenien problemes, i que calia reduir molt la dotació. Jo vaig negar-m'hi perquè crec que cal estimular la gent que escriu en català. Vam acordar que tindria llibertat per buscar un altre editor, i aquest va ser Columna, que continua essent un ferm aliat.

Un altre tema. Al seu bloc escriu que els discursos de Rajoy i Rubalcaba "són insuportables". Ens enganyen els polítics?

Els polítics, quan parlen per la televisió, molts d'ells només venen el seu producte i ens enganyen. Crec que hem d'insuflar més ètica en el discurs polític i en l'actuació. He de reconèixer que Artur Mas s'està comportant i compleix la paraula. Això que hagi dit el mateix a Madrid i a Barcelona ha sorprès molta gent. Jo vinc de Reagrupament, amb en Pallach ens reuníem a casa a Montjuïc cada dilluns, ja vaig veure aleshores que el PSC resultant de la fusió no podia funcionar.

Vostè és prejubilat de la banca. Hauria deixat caure la banca?

És una bona pregunta. En aquests moments no, pels efectes col·laterals que això comporta. Però jo hagués posat deures a la banca molt abans. Dos anys abans de la crisi vaig dir en una conferència a la Fontana d'Or el que passaria. He sigut analista de risc i m'estirava els cabells de veure com calia lligar més fort la banca, però el Banc d'Espanya no deia res. Ara bé, tots aquests bancs que ara reben ajudes, Bankia, Catalunya Caixa i els altres, si el cost de mantenir-los és més elevat que reflotar-los, s'han de tancar. I això no vol dir que la gent perdi els dipòsits, els han de recuperar, però no podem mantenir amb diner públic bancs zombis que fan la competència als bons.

Hi ha els propers mesos en perill la nòmina de mestres, metges i treballadors públics?

Catalunya és com un treballador que cobra a final de més de l'Estat. Si això tarda a venir, es retardaran els sous. Alguna culpa tenim nosaltres per la gestió molt dolenta dels últims vuit anys. Una irresponsabilitat va ser no voler fer les retallades quan vam entrar en crisi. Dit això, evidentment hi ha dèficit fiscal i Catalunya és una comunitat que la tenen per munyir-la, però hem arribat al final.

Catalunya independent és viable?

És econòmicament viable, avui no en tinc cap dubte. M'agrada posar l'exemple d'Israel, són 7 milions i mig, amb un 30 per cent d'àrabs, voltat d'enemics, sense recursos naturals, i és el tercer país que té més empreses cotitzant al Nasdaq.

Amb la independència, seríem econòmicament més febles?

No. Si fem cop de porta i marxem, tenim 42.000 milions d'endeutament, un 21% del nostre PIB. Si marxa Catalunya, Espanya es queda un deute del 95% o més del seu PIB. No crec que ells puguin fer un boicot total a Catalunya, és impensable. Per això seria bo el pacte fiscal, perquè dóna temps per negociar i fer les coses més ordenadament.

Resulta evident que vostè no és socialista, però és capitalista?

Em defineixo com un socialcristià, però amb un component fort liberal. Sempre he defensat l'empresa com a motor de riquesa, però amb una vessant social. La llibertat empresarial i de les persones s'ha d'estimular. No podem pensar que el "papa Estat" ens ho faci tot.

Com a prejubilat, li fa por arriscar la pensió amb la independència?

Les pensions estan igualment assegurades o potser més amb la independència, perquè Catalunya té superàvit. No hi ha perill. Però sí és cert que aquest procés pot portar uns mesos d'incomoditats i incerteses.