L'escriptor Màrius Serra ha guanyat el 53è Premi Sant Jordi amb 'Plans de futur', una novel·la sobre el desconegut matemàtic català Ferran Sunyer. En aquesta 62a Nit de Santa Llúcia impulsada per Òmnium Cultural i celebrada enguany a Tarragona, també s'ha distingit el poeta Francesc Garriga amb el 54è Premi Carles Riba de poesia per 'Tornar és lluny', Tina Vallès amb el 15è Premi Mercè Rodoreda per 'El parèntesi més llarg', Josep Lluís Badal amb el 50è Premi Josep M. Folch i Torres per 'Les aventures de Jan Plata', i Maria Carme Roca amb el 39è Premi Joaquim Ruyra per 'Katalepsis'.

Un any més, Òmnium Cultural ha celebrat la Nit de Santa Llúcia, una nit dedicada a les lletres catalanes. En paraules de la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, "la literatura és una de les coses que més necessitem en aquests moments" i segons Ester Pujol, directora editorial del Grup 62, és el "colofó literari" de l'any.

En aquesta ocasió, l'escriptor Màrius Serra ha guanyat el 53è Premi Sant Jordi amb 'Plans de futur', inspirada en la vida real del desconegut matemàtic català Ferran Sunyer. Paraplègic de naixement i autodidacte, Sunyer va tenir un gran projecció internacional en els anys 50 i 60, i va mantenir correspondència amb l'elit científica del moment.

En paraules de l'escriptor, però, les veritables protagonistes de la novel·la són les dues cosines germanes de Sunyer, Maria i Àngels Carbona, que van dedicar la vida al seu cosí. "M'intrigava molt saber perquè dues dones de la seva capacitat, bellesa i possibilitats, dediquen tota la vida al seu cosí", ha explicat Serra. Tot i que la novel·la parteix de l'àmbit biogràfic, les relacions humanes són "imputables" a la imaginació de l'autor, ha matisat.

L'acció transcorre del 1912 al 1967 entre la casa familiar barcelonina, a Sarrià, i la casa d'estiueig empordanesa, el Mas Batlle de Vilajoan i retrata l'actitud del nucli familiar malgrat les desgràcies i adversitats que viuen. "És una novel·la sobre l'esperança no només per la capacitat de superació, sinó de tot un sistema de relacions fonamentat en aquesta família atípica i que s'estén a tota una classe, la burgesia catalana", ha dit.

Per altra part, el 54è Premi Carles Riba de poesia ha estat per Francesc Garriga pel poemari 'Tornar és lluny', un poeta "poc reconegut" institucionalment, segons David Castillo, però molt estimat sobretot entre la nova generació de poetes catalans, a qui ara es fa justícia.

"Tothom ha dit que ha escrit el llibre a raig, però jo no. M'ha costat molt, com em costen molts tots els llibres. Sóc un perepunyetes i intento dir coses amb el mínim de paraules. Intento treure tot el que és de més a més o el que el lector pot afegir. Estic convençut que el que fa la poesia, el poeta o l'escriptor, és el lector", ha confessat el poeta.

"Escric sobre mi amb la intenció que tots els que llegeixin es pensin que parlo d'ells, que tothom se senti implicat en el poema. Només així hi ha poesia", ha dit Garriga. Segons el mateix poeta, 'Tornar és lluny' segueix parlant d'ell mateix, "una persona gran que ha arribat al final". Als joves poetes, Garriga els aconsella "escriure molt i estripar molt, també".

Tina Vallès ha publicat dos reculls de relats i una novel·la. Ara, però, ha guanyat el 15è Premi Mercè Rodoreda amb el recull de contes 'El parèntesi més llarg'. L'autora s'ha mostrat molt contenta de guanyar el premi perquè Mercè Rodoreda va ser una de les lectures obligatòries d'EGB que la van "marcar de veritat" i perquè va publicar el primer conte a Proa. "És com si tot comencés a encaixar, com si tornés a casa", ha afirmat.

Si en els llibres anteriors Vallés es va inspirar en les persones i les situacions del seu voltant, en aquest volum "trenca" amb aquesta realitat i inventa els personatges i les trames, conservant això sí el seu estil "irònic" i amb llibertat. En paraules de l'autora, els contes sembla que no tenen acció perquè la majoria de coses que passen són a dins els cap dels personatges, "pensen molt".

Maria Carme Roca ha estat distingida amb el 39è Premi Joaquim Ruyra per 'Katalepsis', que narra la història d'un jove que pateix catalèpsia, una malaltia neurològica que el fa semblar mort però que el manté amb la consciència desperta. "És una història que he escrit a raig, que em va sortir del cor, perquè el tema d'una persona que pot ser enterrada en vida sempre m'ha inquietat", ha explicat l'autora. Roca ha assegurat que ha volgut fer una "recreació adaptada al segle XXI" d'un tema que van tractar molts autors del XIX.

Finalment, Josep Lluís Badal ha recollit el 50è Premi Josep M. Folch i Torres per 'Les aventures de Jan Plata', una novel·la d'aventures que narra la història del Jan Plata, un noi fart que el seu pare no hi sigui mai. L'aventura, però, el porta a descobrir que aquest pare absent és un pirata. "El premi em fa molta il·lusió perquè el llibre és d'aquests que surten del cor", ha assegurat l'autor.