Els treballs d'excavació arqueològica realitzats els darrers anys a la vil·la romana de Vilauba, a Camós, el Pla de l'Estany, han permès estudiar amb més profunditat l'evolució del món rural des dels inicis de la romanització fins a les acaballes del Món Antic i el pas a l'època medieval. Durant la campanya d'enguany s'han documentat dues ocupacions antigues datades del segle V, s'ha localitzat un forn per coure ceràmica de l'època altimperial i el sisè enterrament de la necròpolis del segle II o III. Durant el 2012 també s'ha restaurat i adequat totes les restes històriques - murs de cases o paviments- de l'hàbitat visigot i s'han instal·lat plafons i rètols explicatius.

En els darrers anys, els treballs arqueològics s'han centrat en l'excavació d'un dels nuclis de l'etapa visigoda datat entre els segles V i VII després de Crist. Aquests treballs s'emmarquen en el conveni de col·laboració entre les institucions copropietàries del jaciment que són l'Ajuntamet de Banyoles, Camós, Porqueres, el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Diputació de Girona que han aportat un total de 231.570, 36 euros, repartits en anualitats de 38.595 euros.

Després d'anys de treball, s'han descobert dues àrees funcionals bàsiques de la vil·la romana de Vilauba que són les residencials i les productives. L'àrea destinada als habitatges ocupa una superfície d'uns 700 metres quadrats i es situa a la part sud del jaciment. Es tracta d'un petit nucli format per tres unitats domèstiques que, segons la seva disposició i planta, segueixen un mateix patró d'organització. Cada una d'elles es composa d'un espai destinat a la casa, d'uns 25 metres quadrats, d'un pati i d'un àmbit annex.

La presència de llars, delimitades per un cercle de pedres clavades al subsòl i amb senyals de foc a l'interior, ha ajudat a identificar amb claredat els espais d'ús residencial. Avui en dia es sap que la formació d'aquest nucli s'inicia a finals del segle V, moment en el qual s'abandonen i es transformen les estructures pertanyents a l'antiga vil·la romana. Amb el pas del temps, el nou nucli d'hàbitat, primer format amb unes cabanes molt senzilles, donarà pas a un petit veïnat format per diverses cases.

D'altra banda, l'àrea productiva es composa d'edificacions de caire agrícola distribuïdes al voltant d'una premsa, probablement d'oli, i un pati annex.

La descoberta d'aquest veïnat ha permès relacionar d'una manera més clara el topònim 'Villa Alba' - documentat al segle X i que fa referència a un petit poble situat en aquest mateix indret- amb els 'fundus' de l'antiga vil·la romana. D'aquesta manera, es confirma que Vilauba és un dels pocs exemples coneguts a Catalunya on és possible estudiar l'evolució del món rural d'ençà els inicis de la romanització fins a les acaballes del Món Antic i el pas a l'època alt-medieval.

Durant la campanya d'enguany s'han documentat dues fases anteriors , sota de les estructures que configuren l'hàbitat visigot del segle VI o VII. La més antiga correspon a una ocupació del segle V després de Crist i la següent, intermèdia, destaca per murs que defineixen les cases. El descobriment d'aquestes dues fases permeten completar la seqüència cronològica de Vilauba tot enllaçant l'ocupació del final de la vil·la baiximperial el segle V fins a l'hàbitat visigot conservat del segle VI i VII.

Aquest any s'ha localitzat un forn per coure ceràmica

D'altra banda, l'any 2010 es va dur a terme una prospecció magnètica amb un georadar que va permetre elaborar uns mapes preliminars per a la identificació de restes arqueològiques. A partir d'aquests mapes s'ha descobert una àrea artesanal amb un forn que s'utilitzava per a coure ceràmica i material constructiu. A més, durant les excavacions d'aquest any també s'ha descobert una fondalada d'extracció d'argila que proporcionava la matèria primera a les diferents activitats de la vil·la.

Enguany també s'ha descobert el sisè enterrament de la necròpolis de finals de l'època de l'alt imperi, situada entre els segles II i III. Com és habitual en aquests casos, es va enterrar el cos en una caixa de teules i un aixovar funerari amb un vas ceràmic.

L'execució d'aquests convenis entre les institucions copropietàries i la Diputació de Girona han permès endegar també les actuacions necessàries per consolidar, restaurar i adequar totes les restes descobertes de l'hàbitat visigot. Aquesta adequació i preparació per a la visita ha comportat la consolidació i restauració dels murs de les cases, així com la recuperació de les cotes originals dels paviments. Destaca també la instal·lació d'uns plafons i rètols explicatius, que seguint el mateix model aplicat fa anys al jaciment, permeten als visitants comprendre les restes arqueològiques.