Decorar el vestíbul dels cinemes amb fotografies d'estrelles de Hollywood, enfilar-se dalt d'unes xanques i recórrer els carrers del poble per cridar l'atenció o organitzar cercaviles amb gent disfressada com els personatges d'un film eren algunes de les propostes que els distribuïdors cinematogràfics feien als exhibidors i projeccionistes de la primera meitat del segle XX per portar espectadors al cinema. L'evolució d'aquestes "tècniques de màrqueting" cinematogràfic i moltes altres es poden veure ara al Museu del Cinema de Girona, que ha ampliat el seu fons amb material publicitari de pel·lícules d'entre els anys 10 i 50 del segle passat provinent de dues donacions particulars.

Els cartells, fotografies promocionals i llibres de premsa de l'antic cinema Pavelló Catalunya de Llagostera -cedits pel doctor Pompeu Pasqual i Maria Gifre- i de la família Saderra, que gestionava petits cinemes de pobles de la Garrotxa i el Pla de l'Estany, ajudaran a complementar la col·lecció Tomàs Mallol d'objectes del precinema i primer cinema que conforma el nucli dur de l'exposició permanent del museu gironí.

Rebudes amb molt poc temps de diferència, les dues donacions són de temàtica similar, ja que ajuden a entendre les fórmules amb què es venien els films durant la primera meitat del segle XX, però cronològicament complementàries, ja que entre les dues abarquen quatre dècades.

El material del cinema llagosterenc cedit per Pasqual i Gifre arrenca al 1910 i arriba fins als anys 30. En destaca un espectacular cartell del curtmetratge de 1913 Max n'aime pas les chats de l'humorista francès Max Linder, un dels actors de "slapstic" més famosos de l'època i referent per la cinematografia de Charles Chaplin.

A banda d'aquesta petita joia gràfica, la donació de Pasqual i Gifre també l'integren una seixantena de revistes cinematogràfiques i 240 llibres de premsa i catàlegs de distribuïdores com L- Gaumont, Pathé Frères, J. Verdaguer o Repertorio Dulcinea.

Pel que fa al fons cedit pels Saderra, prové de l'activitat familiar en el camp de l'exhibició cinematogràfica que van exercir des dels anys de la Segona República i fins al 1953. Primer Francesc Saderra Puigferrer i després el seu fill Josep Saderra Privat van gestionar cinemes rurals -alguns en locals d'ateneus culturals, casals i casinos- a Besalú, Castellfollit de la Roca, Tortellà, Sant Jaume de Llierca, Serinyà i Esponellà.

En aquest cas, el material cedit al Museu del Cinema inclou 25 catàlegs de les distribuïdores Warner Bross, Paramount, Fox o MGM, entre d'altres. També un centenar de programes de mà, 140 pressboks de pel·lícules com La diligencia, Lo que el viento se llevó, Escuela de SirenasLa Sombra de una duda i 102 col·leccions de fotografies que mostraven escenes del film.

El fons Saderra també inclou una vintena de documents d'arxiu relacionats amb la gestió del negoci que permeten descobrir el funcionament dels cinemes en un entorn rural, la logística que envoltaven algunes projeccions i la relació contractual entre els exhibidors i les distribuïdores, que tenien la seu principal a Barcelona.

A banda del seu valor gràfic, amb il·lustracions i edicions especialment curoses, el material de les dues donacions, sovint vedat als espectadors, desvela els secrets del moment per omplir les sales de cinema. Per una banda, el llenguatge publicitari grandiloqüent i barroc amb què es descrivien els films com "els millors mai vistos" i per l'altra, les instruccions que rebien els projeccionistes per estimular el públic, i que anaven des d'eslògans i guions de falques de ràdio a fer volar banderoles lligades als avions perquè l'interès dels espectadors saltés dels núvols directament al pati de butaques.