Quan el darrer dia de l'any vaig saber el traspàs del Doctor Moisès Broggi vaig emocionar-me. Ell no necessita dels meus escrits però haig de reconèixer que l'admirava i volia dedicar-li unes senzilles paraules pensant en metges que he conegut i en els canvis que he vist al món de la medicina.

El primer cop que vaig veure el doctor Broggi per televisió, quan encara no tenia cent anys, em va encantar: la seva veu, les seves mans força grosses malgrat la seva estatura. Mirant-les vaig pensar el que devien haver arribat a fer al llarg de tants anys en el món de la medicina. Parlava de l'evolució que havia fet la ciència mèdica en diferents àmbits, en el de les cures per exemple. Arran d'això jo mateixa vaig pensar que 60 anys enrere quan venia el practicant a casa a punxar-te et demanava un cassonet treia la capseta metàl·lica de dins el maletí, l'obria agafava la xeringa de vidre i l'agulla de metall per tirar-les dins i que la fessis bullir. Sols de pensar en això un es fa el càrrec del canvi: ara el material de cures tot és d'un sol ús i enfundat.

També em vaig quedar amb aquestes paraules tan seves, ja que les hi vaig escoltar més d'una vegada: "La medicina cura però no consola"; és ben cert. Arran d'això vaig pensar en la imatge del metge de capçalera d'abans, que era molt més que un metge: era una figura molt estimada i valorada; era l'amic, el confessor, el comunicador, vivia els problemes de la família i s'hi involucrava. La figura del metge, per a la família i el pacient, a part de la mèdica reunia diferents funcions: hem de pensar que ara tenim psicòlegs i altres professionals, però abans la gent tenia per costum compartir amb el seu metge el que l'amoïnava. La gran confiança que generaven feia que la gent compartís amb ells algun dels problemes de la seva vida. També tenien més temps, no hi havia l'agitació d'ara. Per sort, fa temps s'ha instaurat el que ara diuen metge de família, tot i que penso que la figura del metge de capçalera d'abans difícilment pot tornar, a causa dels grans canvis que hi ha actualment.

A partir del primer cop que vaig escoltar el doctor Broggi sempre que l'anunciaven o sentia la seva veu i el que deien els seus llavis per a mi eren missatges d'esperança i no em cansava mai d'escoltar-ho. Ell pensava que la relació metge pacient s'estava deteriorant i que les persones s'han d'estimar més les unes a les altres. Quina veritat, també ho penso jo, "que les màquines afinen però no donen consol ni amor". També va parlar de l'anestèsia, de com n'era d'important i com havia canviat. Penso que pels anys que ha viscut el doctor Broggi i el que ha vist jo l'he anomenat savi perquè escoltar-lo precisament et transmetia aquesta sensació de ser una persona d'una gran saviesa.

Penso que el doctor Broggi fins i tot en el momen de la mort ho ha fet bé. Són tantes les prediccions que diuen que el 2013 no serà bo, que deu haver pensat que ja n'hi havia prou i ens ha dit adéu el darrer dia del 2012.

Des d'aquestes ratlles m'uneixo al dolor de la seva família, al del món de la medicina i al de la seva terra, que tant estimava.

Doctor Broggi, sé que es trobarà amb companys que han estimat la medicina i que potser vostè va arribar a conèixer. Eren de la meva ciutat, els vaig conèixer i avui he pensat en ells: el doctor Garcia Bragado, Abelardo Mor-Mur, Joan Baró i Ricard Ros.

Descansi en Pau.