Paula Noguer, Carlota Busquets, Irene Carreras, Maria Farrés i Sara Roy, noves veus de Macedònia, van cantar ahir cançons de l'últim disc, Desperta, a l'Espai Caixa, en un acte organitzat per Ràdio Girona en favor del Banc dels Aliments

Fer-se gran és una gran putada?

Depèn de per quin tema, sí, eh? (riuen). En fer-te gran perds temps lliure, perds ganes de jugar... I t´has de fer responsable, tens més preocupacions.

Què m´han de dir a mi...

Però també és bonic, fer-se gran. Es reflexiona més, no es pensa només en passar-s´ho bé, com els petits.

Fa mandra haver d´assajar o actuar en lloc de sortir amb les amigues?

De vegades fa ràbia, quan les ami­gues fan una festa o van al cinema, i no hi podem anar. Però després compensa: és que val molt la pena veure com gaudeixen els nens. I a més, nosaltres també som molt amigues i juntes estem molt bé.

No em diguin que no hi ha gelosia i esgarrapades, com és clàssic en els grups?

No, què va, ens portem molt bé. Segurament el fet d´estar compartint un somni hi ajuda.

Troben a faltar temes més compromesos en el repertori?

No cregui que no n´hi ha. Parlem de temes importants pels nens, com els pares que se separen, els sentiments, etc.

I canviar el nom? Macedònia existeix des de 1990, potser va essent hora de canviar... Què tal Les Cinc Jutges?

Noooo. Ja està molt arrelat Macedònia. Cada una de nosaltres és una fruita, els músics també són fruites... En lloc de canviar el nom del grup, van canviant les seves components.

Com feia Boney M., vaja.

Qui? (cares d´estranyesa).

Errr... un grup com vostès, però amb un noi. Què els semblaria un element masculí a Macedònia?

Ha, ha, seria divertit, no? De tota manera, els músics ja són nois.

Els fans de la seva edat són descarats o vergonyosos?

Home, el nostre públic és sobretot de primària. Sí que hi ha algu noi que ens segueix, però no són ni tímids ni tampoc descarats: simpàtics i oberts.

No tiren calçotets a l´escenari?

Nooo, no ho han fet mai (riuen).

Als pares no els feia una mica de por que es fiquessin en aquest món de la faràndula?

En general van estar contents, perquè des de petites ja érem seguidores de Macedònia. A més, ja sabien que és un grup maco, sa, acollidor.

A Girona recapten pel Banc d´Aliments. Són conscients de com està la situació?

N´estem pendents. Sap greu la situació en què es troba molta gent, per això sempre mirem de fer-hi alguna cosa. No rebutjaríem mai un concert per aquestes causes.

També han defensat l´escola en català.

És que el català és la nostra llengua. Per això cantem en català i no volem canviar. Això no vol dir que no ­tin­guem amigues que parlen castellà, sense cap problema.

Va bé el món en mans dels adults?

Tal com està, potser aniria millor que el portéssim els nens. Gairebé segur, vaja.