"Per què no hi hauria d'haver tríades xineses a Barcelona?". Amb aquesta pregunta com a punt de partida, Andreu Martín (Barcelona, 1949) va escriure Societat Negra (RBA La Magrana), novel·la guanyadora del V Premi Crims de Tinta, que ahir va presentar a Girona. Tot i que després de Cabaret Pompeya pretenia fer una novel·la "més lleugereta" i amb "més mala llet, protesta i crisi" quan es va creuar amb el tema de la màfia xinesa, no el va poder deixar passar.
"M'invento que existeix basant-me en què em resulta inversemblant que les tríades no tinguin un peu a Barcelona", va explicar l'escriptor, que inicia la novel·la amb l'assassinat d'una dona al carrer Güell de Barcelona.
El llarg i profund procés d'investigació ha portat Martín a parlar amb la policia, la premsa i els jutges, que coincideixen a afirmar que no es pot parlar de màfia xinesa perquè no hi ha cap sentència que així ho digui, "però totes les condicions de la societat barcelonina actual suggereixen que ha d'existir, no és lògic que no hi sigui". "M'invento que existeix basant-me en què em resulta inversemblant que les tríades no tinguin un peu a Barcelona", diu l'escriptor.
"En una novel·la policíaca el crim és el menys important perquè es dóna per suposat, el que importa són les relacions dels personatges al voltant del delicte", adverteix. Així, l'escriptor torna al gènere amb totes les seves normes i amb la galeria de sospitosos habituals: perdedors, delinqüents de poca volada, prostitutes sense sort, sicaris i advocats corruptes, i la llarga mà de la política.
La novel·la arrenca al carrer Güell on es troben un cap de dona tallat sobre un automòbil Lexus. El cos apareix aviat, arrossegat per un Seat Toledo. Les primeres investigacions dels Mossos apunten a un cas relacionat amb grups juvenils violents, però resulta que al voltant de la botiga de roba a l'engròs del senyor Soong, a carrer Trafalgar, hi ha rumors sobre un robatori recent a una central de diner negre. Tot comença a assenyalar les tríades xineses.
