Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981) ha presentat Bedlam (Empúries), la novel·la guanyadora del Premi Just M. Casero, presentada ahir a Barcelona. En una temporada que treballava amb nens petits, li va caure a les mans un llibre "antigot" sobre la història dels hospitals psiquiàtrics europeus. Aquesta va ser l'espurna per començar a escriure la seva primera novel·la en la que ha intentat "reflectir una mica l'absurd que hi ha adjacent en les decisions personals i col·lectives, però que després la vida normalitza".

Bedlam és un territori oníric on en lloc de venir l'estiu hi ha un hivern que no s'acaba mai. Segons l'autora, la novel·la "té un aire "naïf i infantil", però també "sinistre i bèstia".

Bedlam ve d'un lloc real, un hospital psiquiàtric molt antic al centre de Londres. Entre les referències de Bosch hi ha, per sobre de tot, l'obra de Pere Calders, però també alguna influència de Peter Pan o del Petit Príncep, que es tradueixen en un estil que mescla el costumisme, el surrealisme i el realisme màgic, regat, per tant, d'una desbordada imaginació.

"Es pot llegir Bedlam com una obra infantil, però és com una ceba, té capes", diu Bosch, i explica que quan estudiava filosofia, el professor Josep Maria Terricabras li deia que tenia massa retòrica. L'escriptura de Bosch es mou "entre la lírica i el sentit de l'humor".