Un equip d'escultors catalans, entre els que hi ha el gironí Nahuel Forchini, ha guanyat la medalla de Plata a la vint-i-tresena edició del Campionat Internacional d'Escultura de Neu que se celebra cada any a Breckenridge, a Colorado, als Estats Units, amb una peça d'homenatge a l'obra de Pablo Picasso.

Aquest simposi d'escultors, que es va celebrar del 22 al 26 de gener, va reunir una quinzena d'equips d'artistes provinents dels Estats Units, la Xina, Mèxic, Argentina, Austràlia, Estònia, Mongòlia o Islàndia, entre d'altres països. Celebrada a l'aire lliure, l'interès de la trobada d'escultors recau en la possibilitat de veure de prop el treball dels artistes, ja que el procés de talla és obert al públic i forma part de l'espectacle.

Durant tres dies, els equips d'artistes van tallar blocs de neu de fins a tres metres d'alçada per donar forma a escultures que anaven des d'un conjunt de figures representant una família xinesa a una escena de rodeo presentada per l'equip local de Breckenridge, passant per la parella de guerrers medievals cavalcant sobre cavalls amb que els artistes de Mongòlia van guanyar el primer premi de la competició escultòrica.

En el cas de la peça presentada per l'equip català, format per Ramon Masramon Levia, Nahuel Forchini Zaragoza, Mateu Marcet Blasi, Martina Ribalta Coma-Cros i encapçalat per Lluís Ribalta Comas-Cros, portava per títol Banyista nua (Homenatge a Picasso) i està inspirada en La nedadora del pintor de Màlaga.

Explica l'escultor gironí Nahuel Forchini, que a banda de retre tribut a un dels artistes més rellevants del segle passat, la peça vol reivindicar el context en què treballava Picasso, "una època en què la cultura havia de lluitar per sobreviure, situació que no dista gaire del maltractament que pateix actualment".

La banyista picassiana i la resta d'escultures tallades en la neu sobreviuran amb prou feines una setmana sobre els carrers de la ciutat de Breckenridge, sotmeses a les condicions meteorològiques.

"Quan treballes sobre neu o gel has de canviar el xip", assegura Forchini, que afegeix que no pots tenir una gran estima per la figura, perquè saps que acabarà desapareixent.

"T'has de prendre la feina d'una manera diferent, l'al·licient principal és el repte de fer la peça, no haver-la de conservar", diu l'escultor de Girona, format a l'Escola d'Arts i Oficis d'Olot.

I és que l'equip que lidera Ribalta Coma-Cros treballa sobretot amb materials efímers. Durant la temporada d'hivern, fan talla de gel i neu, mentre que a l'estiu es dediquen a la sorra i la fusta. De fet, són aquests dos darrers materials els que van servir quan són a Catalunya per a practicar el que després desenvoluparan sobre el gel i la neu als simposis d'escultors que es celebren arreu del món.

Forchini destaca que l'important no és el material, sinó saber treballar bé en equip per a complementar-se; qui dissenya la peça ha de tenir clara l'estructura i saber la quantitat de volum que es pot buidar per a que se sostingui, mentre que d'altres integrants del grup vetllaran per la textura o el modelatge de la figura.

A més del certamen de Breckenridge, on ja van participar l'any passat amb una peça inspirada en els correfocs, aquest grup d'escultors catalans també ha estat present en trobades d'artistes dedicats a esculpir neu que es celebren a la Xina i Rússia i que estan organitzades per institucions públiques, però també per hotels de gel o parcs temàtics.

Actualment el grup és a Finlàndia, treballant en un zoològic dedicat als animals d'hivern on durant tres dies tallaran dues escultures sobre la neu.