Peio Pascual i Coris (Llagostera, 1929) forma part d'una nissaga de metges i va exercir la medicina al seu poble al llarg de tota la seva vida professional activa.
La seva figura és enormement popular a Llagostera tant com a metge com en qualitat de ciutadà implicat en la vida social i cultural local atès que va ser directiu d'entitats com el Casino Llagosterenc i el club de futbol local.
Peio Pascual però té també una vessant artística i literària a la qual va dedicar i dedica moltes hores i esforços: ceràmiques, pintura, poesia... Semblaria que cap disciplina artística li és aliena.
La Casa de Cultura de Girona mostra ara una part singular de la producció artística de Pascual: una trentena de pintures de tècniques diverses (olis, llapis, acrílics, cera, pastel...) que tenen com a tema exclusiu l'estudi del rostre humà. L'exposició, titulada Rostres, quedarà inaugurada aquest dimartsa les 8 del vespre a la sala Domènec Fita de la Casa de Cultura.
Els rostres de Peio Pascual són rostres interiors, que revelen l'ànima de la persona retratada o imaginada, amb un estil expressionista radical.
L'obra de Pascual és de traç veloç, colors intensos i contrastats, i de visió inquietant, potser perquè, en tant que metge, ha traslladat a la pintura el dolor tant físic com moral de l'home.
Pascual estilitza la figura dels rostres fins a l'esquematització com si l'anatomia desaparegués. La trentena d'obres reunides han estat realitzades entre 1984 i l'actualitat.
L'exposició es podrà visitar del 5 al 28 de febrer, de 10 a 14 h i de 16 a 20 hores a la sala Domènec Fita de la Casa de Cultura de Girona. Als seus 83 anys d'edat, Pascual ha assegurat aquest diari tenir l'"esperit d'un noi jove" i ha expressat la "il·lusió" que li fa poder exhibir la seva obra a Girona perquè la gent la conegui.
Amb un dels seus retrats, Pascual va guanyar fa quatre o cinc anys el premi Guernika de pintura i la seva obra va quedar exposada a la Casa de Cultura de la localitat basca.
"Sóc un metge rural que ensenya unes cares d'una gent anònima", ha declarat aquest personatge inquiet, que practica el diletantisme, que per lluitar contra la pressa del món d'avui prescriu píldores compostes d'un principi actiu difícil de trobar que s'anomena "conversa amb els altres". "Parlar amb la gent és un valor. He sigut metge més de parlar que no pas de receptar medicines; els malalts necessiten que els donin la mà", afirma.
L'activisme innat d'aquest llagosterenc ha donat molts fruits, entre ells una col·lecció de més de vuit-cents Quixots, però també una important sèrie de ceràmica que algun dia haurà d'exposar per donar-la a conèixer, i també és autor de poemes. Lector impenitent de La muntanya màgica de Tomas Mann, no vol, però, que s'interpreti que les seves creacions artístiques són el fruit de la pràctica d'un passatemps, sinó el resultat de la seva curiositat insaciable per continuar aprenent coses durant aquesta experiència de formació de la persona que és una vida.
Expressionisme alemany
El crític d'art Sebastià Goday, ànima de l'exposició Rostres, veu en les pintures de Pascual un "expressionisme pur, gairebé alemany".
Malgrat que Pascual nega que aquests siguin rostres dels malalts que ha tractat, Goday hi veu "les fàcies potser hipocràtiques que l'han perseguit al llarg de la jornada". Una obra "de traços ràpids, extremadament veloços, la conjunció de colors intensos impensables, la gran sensualitat", afirma Goday.
