Sergi Bonet afirma que si és rector cap estudiant quedarà exclòs de la UdG

La UdG té uns "reptes molt importants", insisteix Sergi Bonet, que dirigeix el grup de recerca en biotecnologia de la reproducció animal Technosperm, i assegura que els propers 4 anys es definirà si anem a "una universitat de graus, amb un perfil bàsicament acadèmic", o bé anem a "una universitat amb graus, màsters i recerca potent".

Qui va ser secretari general de la UdG a l'època del rector Josep Maria Nadal, i va perdre dues vegades les eleccions a rector, el 2002 i el 2005, està convençut que la crisi econòmica pot clavar l'estocada mortal a les dites universitats perifèriques i condemnar-les a ser una mena de contenidors destinats a desmassificar les universitats grans, amb una oferta limitada a estudis molt sol·licitats, sense màsters ni recerca, que és precisament el que comporta un cost afegit.

El programa de Bonet, de moment candidat únic, té com pal de paller la defensa de la universitat pública, que ha caigut en el pou de l'amenaça econòmica. "Les retallades estan ja ara mateix provocant una pèrdua de la qualitat de la docència i una pèrdua del finançament de la recerca, i aixòpassa d'una forma espectacular".

Qui si és cert que a la tercera va la vençuda es convertirà en el nou rector, té un pla de xoc per evitar la pedregada. "L'única solució és una defensa de la universitat pública i de l'autonomia universitària". Però aquesta és una declaració d'intencions i el periodista exigeix més concreció. "Més concreció -respon contundent- vol dir que has de prioritzar" i "la UdG que jo tinc al cap ha de poder garantir que cap estudiant quedarà exclòs per dificultat de poder adquisitiu". "Independentment de les beques o ajuts del Govern espanyol o del Govern català, la UdG ha de prioritzar els recursos que pugui tenir partint d'aquest principi". "Prioritzar vol dir que si tens uns diners, en lloc de fer un edifici nou, garanteixes les beques dels estudiants".

En el cas del professorat i del personal d'administració i serveis, Bonet es compromet a prioritzar la fidelització i la carrera professional dels docents i treballadors, i afirma que "necessàriament caldrà aprimar l'estructura administrativa per la part de dalt".

Significa això eliminar vicegerents i vicerectors? Sí: "Menys vicegerents i menys vicerectors. En època de vaques grasses si t'equivoques molt no es nota, però ara la UdG ha de ser el mirall del que hauria de ser una universitat pública i amb autonomia". "Hi ha moltíssimes coses que haurem de fer per evitar la caiguda del model".

A debat hi ha l'actual estructura universitària paquidèrmica, amb uns cossos funcionarials reaccionaris al canvi, un Titanic que quan veu l'iceberg ja no és a temps de girar: "Em pregunten per què em presento per tercera vegada. Doncs perquè tots ens hem d'exigir un plus de responsabilitat. Els funcionaris més que qualsevol altre. La Universitat ha d'intentar mantenir els sistema tradicional de contractació perquè l'estabilitat laboral és una bona cosa, però també hem d'entendre que se'ns exigeixi que fem coses diferents".

Internacionalització

Per exemple? "Per exemple, la UdG haurà de guanyar estudiants i una manera de fer-ho és introduir la llengua anglesa en les seves carreres, en assignatures troncals, com a llengua vehicular en alguns graus i màsters. També es pot introduir el castellà per satisfer una elevada demanda d'estudiants iberoamericans que vulguin venir a estudiar a Girona. El català ha de ser una llengua més, però no cal que sigui un requisit necessari. La UdG ha de saber acollir estudiants d'arreu del món i fer-los entendre que la llengua del país és el català, i fer-los la immersió en català, però els ha de facilitar l'aprenentatge del que ells volen estudiar".