El Govern ha acordat la declaració com a bé cultural d'interès nacional de la Sinagoga de Besalú en la categoria de zona arqueològica; la Colònia de Borgonyà de Sant Vicenç de Torelló en la categoria de conjunt històric, i l'església de Santa Maria de Cornudella de Montsant com a monument històric. El Govern destaca que la Sinagoga de Besalú és un dels pocs conjunts sinagogals que es conserven a Europa; mentre que de la Colònia Borgonyà ressalta que és "un exemple rellevant, representatiu i singular en el context de les colònies industrials tèxtils". Sobre l'església de Santa Maria de Cornudella de Montsant, destaca que és "un exemple singular d'arquitectura religiosa renaixentista catalana".

La Sinagoga de Besalú (Garrotxa) es declara bé cultural d'interès nacional en la categoria de zona arqueològica. El conjunt comprèn les restes de la sinagoga medieval, la micvé o banys rituals, el pati i la sala d'oracions. Es tracta d'un dels pocs conjunts sinagogals que es conserven a Europa i destaca no només per l'interès científic del registre arqueològic sinó també pel fet que hi ha una important documentació arxivística d'època medieval.

Destaca especialment en el conjunt la 'micvé' o banys rituals i de purificació pel seu excel·lent estat de conservació. Els banys eren usats tant per homes com per dones i també s'hi purificaven objectes d'ús personal com vaixelles i estris usats durant la Pesah, la pasqua jueva que commemora l'èxode dels hebreus a Egipte.

Altres espais del conjunt són el pati on s'hi realitzaven festivats i casaments; l'escola, on s'impartien classes a nens i adolescents, i la sala d'oració, amb galeria superior per a les dones separada de l'espai per als homes. La sinagoga no només tenia usos religiosos sinó que també s'hi celebraven reunions civils.

La Colònia Borgonyà

Pel que fa la Colònia Borgonyà, a Sant Vicenç de Torelló (Osona), es declara bé cultural d'interès nacional, en la categoria de conjunt històric. La colònia és un exemple rellevant, representatiu i singular en el context de les colònies industrials tèxtils, construïdes a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX, que van tenir gran importància en l'estructuració social i econòmica del nostre país.

La singularitat de la Colònia Borgonyà prové del seu origen, ja que va ser fundada amb capital d'Escòcia; del seu plantejament urbanístic i arquitectònic, de la seva evolució territorial, tècnica i social des de l'any 1893 fins als anys setanta del segle XX, i també de la seva autonomia i autosuficiència respecte del nucli de Sant Vicenç de Torelló. La colònia fins i tot té el seu propi cementiri.

La Colònia Borgonyà està conformada bàsicament per dos recintes, el recinte industrial i el recinte residencial, als quals cal afegir els equipaments. Dintre del recinte industrial destaquen la gran nau de la fàbrica de tipologia manxesteriana, la central energètica, les diverses fàbriques de naus i la xemeneia, així com la presa i la resclosa. Pel que fa el recinte residencial, destaquen els habitatges, la torre del director i el xalet de l'administrador i els edificis d'habitatges posteriors, així com l'enjardinament i la resta dels espais públics. La colònia compta amb església, cementiri propi, escola, teatre casino, escola bressol, cooperativa i camp de futbol.

L'església de Santa Maria de Cornudella de Montsant

L'església de Santa Maria, a Cornudella de Montsant (Priorat), es declara bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric. L'església és un exemple singular d'arquitectura religiosa renaixentista catalana i és l'única en tot el Priorat que té dues torres, una d'elles campanar, les quals tenen poca alçària i estan fetes amb pedra, com la resta de l'edifici.

Es tracta d'una gran obra renaixentista, de planta rectangular, d'una sola nau coberta per una volta de canó amb llunetes, i amb capelles laterals comunicades. La façana, que és l'element més renaixentista, està flanquejada per dues torres de base gran. En el cos central hi ha la porta d'arc a nivell, emmarcada per dues columnes dòriques, que fan de suport al frontó triangular llis, sobre un entaulament amb tríglifs i mètopes. A l'interior, que és auster, hi ha un ampli cor damunt la portalada.