Una de les cobles més antigues de Catalunya, que encara roman en actiu és la Principal d'Olot. Era l'any 1898 quan a la capital de la Garrotxa començà la seva singladura aquesta formació musical, amb el nom de La Principal Olotina. Els seus principals artífexs foren, Pere Forga (fiscornaire) i Patllari Prats ( flabiol).

La cobla s'anomenà així fins al 1934, quan prengué el nom definitiu de La Principal d'Olot.

En el decurs de tots aquests anys han passat per les seves files importants instrumentistes. D'aquesta manera voldríem destacar especialment Pere Aubert i Port, (1879-1951) compositor i solista de trompeta, de qui La Principal d'Olot va enregistrar un doble CD; esmentem també la presència del gran compositor de Sant Joan de les Abadesses Ramon Serrat i Fajula (1883-1944). Altres intèrprets: Esteve Molas i Trasfí (1882-1963), compositor de sardanes i excel·lent contrabaixista, i esmentem d'una manera especial els notabilíssims flabiolaires Antoni Moner i Pascal (1873-1955) i Pere Moner i Parella (1899-1965); i més recentment, els flabiolaires Pere Rabasseda Matabosch ( Amer, 1963 ) actualment a les files de La Principal de la Bisbal i Marcel Sabater Reixach (Tortellà, 1970) excel·lent compositor i director de cobla i orquestra simfònica i l'actual primer tenora i compositor Josep Navarro Zafra ( Vic 1962).

S'estant preparant diversos actes per tal de commemorar aqueta efemèrides com cal, que tindran la seva celebració el proper mes d'octubre.

Es preveu un concert, amb un audiovisual amb gent d'Olot i comarca, vinculats a la cobla i a la sardana, també és previst l'enregistrament d'un CD retrospectiu de tots aquest anys d'història.

aplec de lloret de mar

En els bonics paratges del redós de la lloretenca ermita de Santa Cristina se celebrarà, diumenge, dia 5, el tradicional Aplec de la Sardana, que arriba aquest any, a l'edició 46è. De fet l'Aplec, ja s'enceta amb un concert, el dissabte dia 4 com és habitual, aquest tindrà com a marc el Teatre de Lloret, a partir de les 9 del vespre, amb l'actuació de la cobla Ciutat de Girona i presentat per Mercè Planas. En aquesta oportunitat totes les sardanes que s'interpretaran són dedicades a temes mariners, amb obres, entre altres, de Garreta. Toldrà, Joaquim Serra, Viladesau. Domènec Moner...

I diumenge l'Aplec, amb les cobles: Ciutat de Girona, Flama de Farners i La Principal del Llobregat, el matí s'encetaran les ballades a 2/4 d'11 i a la tarda a les 4. Hi haurà un dinar de germanor. I... no es fa arrossada, sinó cargols i botifarra. S'interpretaran algunes sardanes de 7 tirades, modalitat que darrerament s'està imposant en moltes de les audicions.

Se celebrarà un concurs de colles improvisades , també es farà un concurs amb la sardana incògnita i a la tarda un espectacle infantil amb el grup Discojuganera.

Enguany es retrà l'homenatge al músics Xavier Forcada Carreras, ben conegut pel seu bagatge musical, la seva presència sovintejada a l' Aplec de Lloret, per la seva personalitat planera i propera vers els sardanistes, i per descomptat per la seva obra, apreciada tant pels sardanistes com pels músics. Escrita pensant en tots, la seva música té el nivell i la qualitat que sempre han de mantenir les obres escrites per a la cobla. En aquesta diada s'estrenarà una sardana seva: Un paradís sobre el mar.

Xavier Forcada nasqué a Barcelona, el 10 de novembre d 1943. Estudià piano, solfeig i harmonia al Conservatori Musical de Barcelona. Ha escrit unes 60 sardanes.

fires de la santa creu

Una bona munió d'actes se celebren aquests dies, a la capital de l'Alt Empordà. De del punt de vista de la nostra cultura festiva, a més concerts de música catalana, hi ha a Figueres una concentració de gegants, castellers i sardanes, 2 audicions, i el diumenge dia 5, el Concurs de Colles Sardanistes, que arriba a la 66a edició. Cal anotar que aquest concurs de colles significa, d'una manera oficial, l'inici la temporada de concursos, que s'aniran desenvolupant al llarg de tot l'estiu, fins al darrer, el novembre per les Fires de Girona.

un bon exemple

La cobla La Principal de Porqueres, des de fa temps, ha tingut una bona iniciativa. Es tracta de col·locar al costat de la cobla un cartell, en el qual hi ha les sardanes que interpretaran, amb el nom del corresponent autor, per informar l'audiència. Moltes vegades , en les audicions es gaudeix del ball i de la música, però no se sap quina obra toquen i menys quin n'és el compositor.

És cabdal per la cultura sardanista tenir coneixement dels nostres músics i de quines sardanes han compost, i així saber si llurs compositors han escrit sardanes que són més o menys balladores, quina qualitat musical tenen o quins instruments fan lluir més, etc. En definitiva, ens cal aquesta cultura sardanista.

Tant de bo, sorgeixin altres cobles que adoptin aquesta actitud, seria ben plausible i, sens dubte ajudaria a un millor coneixement de la sardana.