Hi va insistir durant la roda de premsa dies abans del concert de la celebració d'aquests magnífics trenta anys de treball: la importància de l'ofici. Sempre ha volgut ser cantant i ho ha aconseguit. Per realitzar una carrera d'aquesta envergadura no s'ha estalviat les penes i l'esforç necessaris per aconseguir els rudiments bàsics que ha de tenir qualsevol intèrpret. Tanmateix, Nina ha sabut mantenir des del rigor del bon ofici un plus diferent i personal que l'ha convertida en una cantant extraordinària.

Gairebé ho ha fet tot: cinema, televisió, teatre musical... sempre amb la veu portentosa d'una artista singular. Per gaudir d'aquests 30 anys de coneixements, Nina va anar desgranat pas a pas les motivacions musicals que l'han dut fins al dia d'avui.

De primer, la importància de la ràdio i després la del disc. Va narrar els descobriments dels diversos gèneres que ha anat desenvolupant professionalment i dels quals en va oferir un tast durant el concert.

Hi van tenir un espai les cançons d'Humet, Gardel, Páez i l'energètic Stevie Wonder fins a Albert Guinovart, Monné i el jazz de Legrand i Gershwin entre d'altres, que van ocupar el primer tram de l'espectacle.

Com si no haguessin passat 30 anys, la veu de Nina continua sent torrencial tot i que en aquesta celebració es notava la mesura que dóna l'experiència.

Més que una demostració de les possibilitats de la veu, Nina va anar dibuixant com l'ha anat construint a poc a poc, estudiant llengües i repertoris diversos. Canta cada cosa de manera diferent, amb la mateixa tècnica vocal sí, però amb l'expressió que requereix cada cançó.

Joan Monné va fer per a l'ocasió un treball d'orfebreria i també de bon ofici amb l'orquestració de totes les músiques que Marcel Sabaté va dirigir al capdavant de la GIOrquestra.

Els músics van estar continguts al servei dels cantants que Nina va voler que l'acompanyéssin durant la vetllada: una representació del concurs televisiu que la va fer encara més popular i un grup de cinc cantants que van participar en la comèdia musical Mamma Mia a part de la gran dama del jazz, Carme Canela.

La segona part del concert va portar les cançons de Joan Manuel Serrat, Lluís Llach i una versió dels Eagles. Per reflectir el magisteri en el camp del musical, Nina va oferir una versió d'alt voltatge de Papa can you hear me? de Legrand adaptada al català per ella mateixa. Un tribut molt especial a la memòria dels avis va ser la interpretació de Habaneras de Cádiz, una peça, com se sol dir, "bonica perquè sí!"

D'aquesta manera, Nina va anar resseguint totes les músiques que l'han acompanyat amb uns convidats de luxe i com sempre també amb la seva simpatia dalt de l'escenari per demostrar una vegada més que sap fer de tot.

És una actriu i cantant amb els valors que reclama tot ofici: abnegació en el treball, disciplina, un toc de rauxa i honestedat.

Només ens queda per dir "moltes felicitats, Nina! Moltes gràcies per tots aquests anys de bona música".