16 de juny de 2013
16.06.2013
Diari de Girona

Lluís Busquets reivindica Xirinacs

L'escriptor publica per primer cop el text alternatiu a l'Estatut que va presentar el senador independent més votat

16.06.2013 | 00:00
Lluís Busquets i Grabulosa.

Un dels homes que més protagonisme va tenir en la Transició ha caigut en el més gèlid dels oblits. Va patir presó durant el franquisme per les seves activitats contràries al règim. Va fer incansables guàrdies entre 1975 i 1977 davant la presó Model de Barcelona en defensa de l'amnistia total dels presos. Va arriscar la vida declarant-se en vaga de fam en defensa dels drets humans. Va ser un dels primers senadors de la democràcia i va participar en el procés d'elaboració de la Constitució Espanyola de 1978. Qui va fer tot això i, l'any 2007, va aparèixer mort en un bosc del Ripollès, torna ara a la llum de la mà de l'escriptor Lluís Busquets i Grabulosa.
Lluís Maria Xirinacs i l'estafa de la Transició és el revelador títol d'un assaig d'Ara Llibres sobre un dels polítics més controvertits del segle XX, defensor d'unes propostes que, a la vista dels esdeveniments, ara resulten sorprenentment vigents. El llibre destaca a portada una aclaridora sentència: "La independència no es demana; es pren".
Xirinacs lamentava haver de viure en uns Països Catalans "ocupats" i recriminava la "covardia" dels líders polítics catalans en la lluita per l'alliberament nacional.
Va ser candidat al Premi Nobel de la Pau de 1975, 1976 i 1977.
Sempre va defensar la lluita no violenta i figura entre els impulsors de l'Assemblea de Catalunya, ara reviscolada sota les sigles ANC.
Busquets, col·laborador habitual del Diari de Girona, afirma que la nova ANC representa "una victòria pòstuma del pensament de Xirinacs, que sempre havia pugnat per no diluir, en una Catalunya verament democràtica, el poder popular de base al costat del poder polític".
Per Xirinacs, la primera Assemblea de Catalunya va ser traïda pels polítics, com va explicar al llibre La traïció dels líders (Llibres del Segle).
En una primera part, el llibre de Busquets analitza el context actual i els problemes que comporta el "mal encaix de Catalunya dins Espanya", uns problemes magnificats amb la supressió per part del Tribunal Constitucional espanyol de bona part de l'Estatut del 2006 que havia referendat el poble.
A la segona part, l'assagista ressegueix el fil dels anys de vida política de Xirinacs al món institucional, des del 1975 i fins el 1980, quan, després de més de 22 mesos de reclusió al penal madrileny de Carabanchel, va esdevenir senador independent per Barcelona. Es va convertir en el senador independent més votat de la pell de brau.
Busquets analitza, a la tercera part, les esmenes presentades al seu moment per Xirinacs durant el procés d'elaboració de la Constitució Espanyola de 1978. "Amb la perspectiva d'avui, no s'entén que els redactors catalans de la Carta Magna i la majoria dels nostres partits, el 31 d'octubre de 1978 donessin el vot favorable a una Constitució que ens endogalava", escriu Busquets, i afegeix: "Xirinacs resulta més actual que mai. Els errors comesos en els textos fonamentals de la transició democràtica són les raons profundes dels actuals anhels d'independència".
El llibre té una quarta part que presenta, per primera vegada, el text alternatiu de l'Estatut que va presentar Xirinacs, comparant-lo amb l'Estatut del 1979 i projectant-lo sobre l'Estatut de 2006.
A les conclusions, Busquets sosté que Catalunya corre perill d'esdevenir "residual" i reivindica, seguint el mestratge de Xirinacs, la coexistència de dos nivells de poder: el popular públic, arrel d'on s'origina la sobirania, i el polític oficial, que és un poder delegat, representatiu i executor de la sobirania. Busquets treballa amb el sobreentès que l'actual ANC és fruit de totes les lluites anteriors.
Xirinacs i l'estafa de la Transició es presentarà el dissabte dia 22 a Can Trinxeria, a Olot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona