La major recopilació en espanyol de cartes i fotografies captades per Lewis Carroll es reuneix ara en un volum que mostra l'obsessió de l'autor d´«Alícia al país de les meravelles» per les nenes i la seva infatigable intent per retratar, en ocasions, «amb un vestit fet res».

La publicació d´El hombre que amaba a las niñas (Felguera Editores) inclou un pròleg de G.K. Chesterton i recull la traducció d'unes 70 cartes i uns 80 retrats realitzats per Lewis Carroll, pseudònim utilitzat pel famós escriptor britànic Charles Lutwidge Dodgson. A la seva mort, el 1898, l'escriptor va deixar un llegat de diaris, unes 700 cartes i 600 fotografies i els seus hereus no sabien que fer amb tantes caixes de documentació. Van ser els seus biògrafs els qui uns 50 anys després van començar a rebuscar en aquest material i van trobar que una bona part havia estat mutilada per part dels hereus, amb l´objectiu «per silenciar coses».

Ja en vida de l'autor d 'Alícia se sabia que Carroll quedava contínuament amb nenes i fins i tot portava una maleta amb joguines «per guanyar-se la seva confiança». Però ell era un diaca, un home religiós, i de de fet només amb elles s'expressava lliurement, doncs era estricte i tremendament tímid. L´editor Servando Rocha comenta al respecte que no es conserva res de la documentació corresponent als dos o tres anys que va durar la fascinació de Carroll per Alice Liddell, la nena que va inspirar la protagonista de la seva obra més famosa.

Se sospita que fins i tot va arribar a demanar-li matrimoni quan ella només comptava 13 anys. Això es dedueix perquè sí es conserva una carta dels pares d'Alice en què comminen a Carroll a que no s'acosti mai més a la menor. «És un misteri apassionant desentranyar qui va ser Lewis Carroll i com la seva correspondència ajuda a entendre la seva obra», precisa l'editor, que puntualitza: «Mai he vist una cosa així en cartes».

Lewis Carroll escrivia les cartes a manera de jocs: hi ha endevinalles, rimes, de vegades estan escrites de darrere cap endavant. El valor de les mateixes va molt més enllà de la seva coneguda fascinació per les nenes, encara que al preparar el llibre, prossegueix Rocha, es comprèn clarament la influència d'Alice Liddell en la seva obra. «Ell estimava les nenes en una època, al voltant de 1860, en què hi havia molts fotògrafs que feien el mateix, però el que sorprèn és que quan escriu les cartes ell es fa passar per un nen, no és un adult