El 10 de juliol de 1913 naixia en una casa del carrer Jacint Verda­guer de Santa Coloma de Farners el poeta, narrador i dramaturg Salvador Espriu i Castelló. Un naixement que compleix, exactament el dia d’avui, 100 anys i que ha estat motiu, al llarg del 2013, de commemoració i reivindicació d’un dels autors catalans més il·lustres, simbòlics i oblidats en l’últim segle.

En un reportatge publicat a Diari de Girona en motiu dels 25 anys de la mort del poeta el 1985, l’articulista Jordi Vilamitjana i Pujol escrivia «la primera afirmació que es pot fer, que s’ha de fer, és que Espriu és avui un autor oblidat» i afegia «I aquí, la paraula oblit afecta bàsicament els lectors, les institucions i aquell tramat que anomenem la societat catalana». Tres anys més tard, uns i altres han rescatat la figura de l’escriptor d’aquest oblit al qual havia quedat relegat aquests últims 100 anys, dedicant-li un any sencer d’actes, homenatges, exposicions, espectacles musicals i teatrals i records que han permès donar a Espriu el reconeixement que la història li havia negat fins ara.

Aquest ha estat l’Any Espriu; un any dedicat a honorar la memòria d’un dels autors més compromesos amb la llengua catalana el segle XX; un any per descobrir un home fidel a la llibertat que va ser tot un símbol en la lluita pacífica contra el franquisme i un any per recuperar i popularitzar tant la seva persona com la seva obra completa sota el lema «Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble» extret de l'inici de Càntic en el temple.

Fins al dia d’avui, han estat moltes les activitats que s’han realitzat per tot Catalunya en el marc de la commemoració del centenari que es va estrenar oficialment el passat 23 de gener amb un espectacle poètic al Palau de la Música dirigit per Xavier Albertí, en el qual Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler van interpretar les cançons que Raimon va dedicar als poemes de Salvador Espriu o en el qual actors com Jordi Boixaderes, Pep Tosar o Mercè Arànega van recitar els versos més significatius d’Espriu, entre d’altres.

Commemoració gironina

A la demarcació gironina, Agustí Pons, autor de la biografia Espriu, transparent, va inaugurar el mes de març el novè cicle dels Diàlegs a la Biblioteca dedicada al poeta. A Girona, la Casa de la Cultura de Girona va acollir del 15 de maig al 18 de juny, l’exposició itinerant La càbala i Espriu en què es mostrava la relació de l’escriptura espriuana amb la seva religiositat laica mitjançant la Càbala. I a Santa Coloma de Farners, on l’any Espriu es va obrir el passat 22 de febrer coincidint amb l’aniversari de la mort de l’escriptor, s’hi han realitzat, entre d’altres, l’exposició Sinera de Joan-Pere Viladecans a la casa de la paraula o una marató de 12 hores de lectura de l’obra d’Espriu.

Així mateix, serà en aquesta població que el 1981 el va nomenar Fill Predilecte de la Ciutat on, el pròxim dissabte 13 de juliol, s’hi celebri un dels homenatges més especials a l’Auditori Municipal a càrrec de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, que acompanyarà l’actor Jordi Coromina en la lectura dels poemes de l’autor de Cementiri de Sirena, Primera Història d’Esther o La pell de brau.

Reconeixent la seva obra

Llicenciat en Dret i Filosofia, Salvador Espriu va ser reconegut amb les més altes distincions del país com la Lletra d’Or, l’any 1956, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 1972, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 1980 o la Medalla d’or de la Ciutat de Barcelona, el 1982 entre moltes d’altres. A més, va ser el candidat del poble català al Premi Nobel els anys 1971 i 1983.

Tot i això, no ha estat fins aquest 2013 en què s’ha reconegut popularment el valor que ha tingut la seva obra inspirada en bona mesura en el sentiment de pèrdua i l’oblit on ha romangut al llarg de les últimes dècades per reaparèixer ara amb força passant a formar part de la memòria col·lectiva catalana.