La capa de gel de l'est antàrtic "és molt més sensible" als canvis del clima del que s'estimava, segons un estudi científic, en el qual s'assegura que el nivell del mar podria elevar-se 20 metres cap a final de segle si aquesta zona, l'antàrtic occidental i Groenlàndia, patissin un desglaç, com en el Pliocè.

Aquestes són dues de les conclusions d'un estudi internacional que publica la revista Nature Geoscience, liderat per investigadors de l'Imperial College de Londres i amb participació espanyola.

En el Pliocè, comprès entre fa 5,33 milions d'anys i 2,58 milions d'anys, la Terra va experimentar un augment global de temperatura que va arribar a ser entre 2 i 3 graus centígrads superior a l'actual i similar a la prevista per a finals del segle XXI. La concentració de CO2 atmosfèric, per la seva banda, era igual a la d'avui en dia. Tots dos factors van propiciar la fusió de part del gel planetari, cosa que va provocar un augment del nivell del mar de 20 metres, va recordar en una nota el Consejo Superior d'Investigaciones Científicas (CSIC), signant de la investigació.

Fins ara, se sabia que el mar es va elevar 10 metres a causa del desglaç de Groenlàndia i l'oest antàrtic però, segons l'article, no es tenia la constància que el gel de l'est antàrtic havia sumat 10 metres més al nivell del mar.

La superfície de la capa de gel de l'est antàrtic, que equival a la d'Austràlia, es va formar fa 34 milions d'anys i se la considerava estable des de fa 14 milions d'anys. Tot i així, segons aquesta investigació, aquesta zona antàrtida és "molt més sensible del que es pensava fins ara", va confirmar a Francisco José Jiménez Espejo, ara a la Universitat de Nagoya (Japó) i abans en l'Instituto Andaluz de Ciencias de la Tierra (centre mixt del CSIC i la Universitat de Granada).

Segons aquest article, atesa la similitud entre les variables de CO2 atmosfèric i temperatura del Pliocè i l'època actual, les conseqüències si hi hagués un desglaç continental -Groenlàndia i est i oest antàrtic- podrien ser les mateixes al final d'aquest segle. "El nivell del mar podria elevar-se 20 metres cap a final de segle", segons aquest treball.

Anàlisi de mostres del Pliocè

Carlota Escutia, de l'Instituto Andaluz de Ciencias de la Tierra, va opinar que és "molt important entendre quines poden ser les possibles conseqüències" tenint en compte la similitud de dades.

Els investigadors van arribar a aquestes conclusions gràcies a l'anàlisi de mostres de fang marí pliocèniques de l'antàrtic oriental. Aquestes mostres es van obtenir a més de tres quilòmetres sota el nivell de la costa antàrtica durant la campanya de 2010 del Programa Internacional de Perforació de l'Oceà, coliderada pel CSIC. Segons va explicar Jiménez, entre el fang també hi van trobar roques que podrien haver estat arrossegades pels glacials i icebergs.

Els investigadors, a través de la seva anàlisi, han reconegut el lloc de provinença d'aquestes roques i a partir d'aquí han estat capaços de reconstruir l'extensió de les glaceres al llarg del temps.

L'equip espanyol, segons Jiménez, es va encarregar de fer diferents anàlisis sedimentològics, mineralògics i geoquímics que van permetre reconstruir les condicions paleoambientals durant el Pliocè. L'anàlisi va revelar que aquesta massa gelada que es considerava estable pateix en realitat importants desglaços parcials.