12 de agost de 2013
12.08.2013
Ignacio Ramonet

"La fugida de cervells és el pitjor crim que comet Espanya"

12.08.2013 | 07:18
Ignacio Ramonet, a Son Servera on divendres passat va oferir una xerrada sobre geopolítica.

Periodista i exdirector de "Le Monde diplomatique". L'intel·lectual va repassar l'actualitat i els efectes de la crisi a Mallorca, en una conferència celebrada divendres passat sobre geopolítica internacional en el cicle Algarada a s'Alzinar. "En un país amb uns mínims de dignitat i ètica política, aquest Govern ja hauria dimitit", va sentenciar.

Després de cinc anys de declivi econòmic, podem dir que vivim una "crisi perfecta"?
Vaig escriure El Crack perfecto perquè reunia totes les condicions per a una greu crisi. El que passa ho confirma: tenim una crisi de la globalització, bancària, industrial, social, política i fins i tot una de democràtica. Els ciutadans s'estan plantejant la necessitat de millorar el funcionament del sistema democràtic. Aquesta conjunció és el que anomenaríem la crisi perfecta, amb ironia perquè es tracta d'un patiment molt excepcional. Espanya, Portugal, Xipre, Grècia, en certa mesura Itàlia i una mica menys França la pateixen perquè Alemanya creu que l'han superat i els Països Baixos, igual. Estats Units i Japó estan en creixement. En alguns països com Espanya, les solucions que s'han donat han estat retallades, austeritat i ajustos, que l'han agreujat.
La crisi ha fet ressorgir els moviments de protesta?
La conflictivitat social ha esclatat. S'ha produït una protesta social que, per moments, gairebé ha estat insurreccional. Citem el fenomen dels indignats. Això suscita preguntes com en quina mesura una societat és suficientment flexible per suportar un sadisme econòmic. De fet, constatem que el maltractament s'aguanta perquè no s'ha produït una veritable insurrecció que hagi enderrocat governs com va passar a Tunísia. En altres països com, per exemple, Equador, es van enderrocar tres governs democràtics per les polítiques que ara aplica Espanya. Convé reflexionar. El moviment dels indignats no s'ha traduït en termes electorals, ni de canvi de polítiques de l'Executiu central. Podríem dir que a Espanya assistim a un fenomen de pànic de les classes mitjanes, que viuen un "desclassament", passen de la classe mitjana a la pobra. Això produeix el fenomen de resistència en el sentit que es lluita per mantenir el que es té. Quan s'està en aquesta dimensió, no es proposa una nova societat.
Quin paper han jugat les xarxes socials en les protestes?
Un de molt important, perquè han permès organitzar la ira social.
Quins efectes poden tenir en les urnes les polítiques restrictives de Rajoy si el principal partit de l'oposició segueix sense rumb?
Hi ha dos fenòmens: la crisi del PSOE és greu perquè en l'últim any i mig del Govern de Zapatero es feia una política d'austeritat i de desmantellament de l'estat del benestar que no formava part del seu codi genètic. Va desconcertar els seus propis electors. Per la seva banda, el PP va fer campanya en nom d'una suposada política alternativa que sí que podia restablir l'estat del benestar tot i que no era el seu codi genètic, però sí que responia a una aspiració de la societat espanyola. Quan va arribar al poder, no ho va complir. Ara tenim un Govern que ha fet el contrari a la seva promesa electoral i a una oposició que ha desconcertat el seu electorat per molt de temps. Els socialistes no han fet una veritable autocrítica, s'haurien d'haver refundat. I el PP produeix un efecte de rebuig dels ciutadans a la política perquè pensen que són mentiders i corruptes.
Quines conseqüències tindrà el cas Bárcenas?
Si hi haguessin eleccions aviat, ho pagaria caríssim, però el PP té la sort que no hi ha comicis fins d'aquí a dos anys. No sabem el que passarà però aquest comportament és indigne respecte als ciutadans. En un país amb un mínim de dignitat i ètica política, aquest Govern ja hauria dimitit.
És el moment de reinventar la política?
Clar! És l'hora de reinventar la política i de trobar un funcionament a la democràcia que correspongui al nivell d'exigència ètica i moral que tenen els ciutadans.
Quin futur li espera a Espanya amb un atur massiu, una fuga de cervells, una classe política mediocre...?
Això de la fugida de cervells és potser el pitjor crim que està cometent Espanya. És criminal que el Govern consideri que és una solució. El podíem anomenar un robatori de cervells. La supressió dels crèdits per a la investigació és un altre crim que ha comès Rajoy en nom de l'austeritat. Se surt d'una crisi amb la innovació que fan els investigadors.
El 2014 serà pitjor que aquest 2013?
Si el Japó i EUA confirmen la seva sortida de la crisi i a Alemanya Merkel és reelegida el 22 de setembre, tindrà una política diferent. Llavors, si els motors tradicionals de l'economia internacional es posen en funcionament, és obvi que hi haurà conseqüències positives per a l'economia espanyola. Des del punt de vista macroeconòmic, és possible que Espanya comenci a veure la llum al final del túnel. Ara, la situació s'haurà aprofitat de la crisi per destruir les lleis socials i canviar les normes laborals. Les condicions de la crisi social es mantindran perquè aquests anys han servit per instal·lar el model neoliberal.
La gent viu en un estat d'ansietat i de preocupació?
És clar que sí. Preocupació per perdre la feina, la casa... El sofriment social és enorme.
Quin paper han jugat els mitjans de comunicació en aquesta època convulsa?
Han tingut un paper de responsabilitat a diversos nivells. D'una banda, han defensat el model neoliberal com l'únic model possible. Compadeixen les víctimes dels desnonaments, els aturats... però globalment pensen que Espanya ha de fer els seus deures. Per haver aprovat el model col·lectivament, són responsables. D'altra banda, els mitjans contribueixen a alertar la ciutadania quan denuncien la corrupció. Han jugat un paper molt important, tant la premsa d'oposició com la més governamental. El resultat és que el pànic del ciutadà és encara més gran perquè si agafes les grans institucions de l'Estat, no n'hi ha cap que sigui respectable, constructiva. El sòl s'enfonsa.
Com veu el futur d'Europa, ara dominada per Alemanya?
Alemanya seguirà dominant. Està clar que és el líder europeu i que la senyora Merkel és qui mana. En els pròxims anys, malauradament, això s'afirmarà. Europa està mantenint la seva perspectiva de transformar-se en una àrea d'influència alemanya. D'altra banda, la UE només és un mercat. Sobretot ara amb el projecte de pacte transatlàntic, que crearà un gran mercat entre EE UU i Europa. A partir d'aquí, els governs nacionals perdran autonomia comercial.
¿Occident perdrà poder davant potències emergents?
D'aquí a 2030 Occident perdrà la supremacia que va aconseguir cap als anys 1500 amb els grans descobriments. Occident dominava el món però actualment perd poder. Ara EUA, Japó, Alemanya, Regne Unit i França representen el 56% de l'economia mundial però en menys de 20 anys el percentatge baixarà al 26%. Pugen potències com la Xina, Rússia, Brasil, Àfrica del Sud... Estem en un món unipolar dominat per EUA des de la Guerra Freda i entrem en un món multipolar amb aquests nous actors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona