El Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera (MUME) obre avui La línia P al descobert, una petita exposició de fotografies que retraten alguns dels búnquers construïts durant el franquisme que van quedar al descobert després dels grans incendis de l'Empordà de l'estiu passat.

Les fotografies, preses un mes després dels focs pel dissenyador i fotògraf barceloní Guillem Vidal, mostren les restes de la coneguda com a Línia P (Línia Pirineus), una línia defensiva projectada per l'Estat Major de l'Exèrcit de Franco que creuava els Pirineus, des del Cap de Creus fins al País Basc.

Creada entre els anys 1944 i 1955, l'obra és fruit d'un context internacional hostil i va ser batejada amb múltiples noms -la Línia P és el més conegut, però també era anomenada popularment com la Línia Franco o els sobrenoms irònics Línia Pérez o Gutiérrez-, si bé la seva denominació oficial era la de Centros de Resistencia.

Els búnquers havien de servir per protegir la dictadura dels atacs de la resistència forjats des de l'exili o d'una possible escomesa aliada després de la Segona Guerra Mundial, ja que la instrucció per crear els Centros de Resistencia és de l'agost del 44, coincidint amb l'alliberament de París, si bé l'Estat franquista ja havia treballat en altres projectes de búnquers.

"Quan es va constatar que els Aliats no envairien la península", explica el director del MUME, Jordi Font, "la lògica de la Guerra Freda va servir per continuar justificant el projecte", que també exercia de separació simbòlica amb el continent.

L'obra, que no va entrar en funcionament en cap moment, va quedar inacabada i només es va construir un 43% del que hi havia projectat, sobretot per l'escassetat d'alguns dels seus materials de construcció, que s'havien de dedicar a d'altres necessitats més prioritàries.

El petit reportatge fotogràfic que s'exposarà al hall del Museu Memorial de l'Exili des d'avui i fins al proper 8 de gener, recull en imatges en blanc i negre les restes que aquesta línia de fortificació va deixar al paisatge empordanès, oblidades per a molts i camuflades per la vegetació.

Vidal, que ja coneixia el Parc dels Búnquers de Martinet -un projecte museístic que permet visitar les restes de la Línia P a la Cerdanya-, es va desplaçar a l'Empordà per fotografiar el que descriu com "el paisatge després de la batalla", inspirat per un article de premsa que parlava de les construccions defensives que el bosc amagava i que el foc havia tret a la llum.

Paisatge i memòria

De la seva primera exposició a les comarques gironines -tot i que ja havia exposat abans a Barcelona, Menorca o Malta-, Guillem Vidal en destaca la relació que s'estableix entre el paisatge i la memòria, amb edificis en runes incrustats en la zona forestal arrassada per les flames.

La línia P al descobert forma pat de la secció Art i memòria. Propostes artístiques contemporànies, una mostra periòdica del MUME que combina el treball estètic amb el documental.

Dóna prioritat a aquelles obres que parteixen d'una mirada documental, emotiva i reflexiva per incidir en la memòria i els testimonis que ajuden en la comprensió històrica del segle XX.