Llegir ara L'adolescent de sal colpeja amb la mateixa força que ho devia fer quatre dècades enrere. L'experimentació amb el llenguatge -extremadament musical, perquè perduri en el temps-, l'anhel de llibertat que desprèn el protagonista -rebel, rabiós-, la narració discontínua, el natural aire de poemes visuals d'algunes de les seves pàgines, la ruptura amb les velles normes, amb la vella moral i amb allò establert apuntalen la gran novel·la amb què va debutar el mallorquí Biel Mesquida ara fa 40 anys i amb què va guanyar el premi literari Prudenci Bertrana. Una obra iniciàtica que resisteix el pas dels anys i que es reafirma com un dels èxits de la literatura catalana moderna.

La col·lecció Labutxaca del Grup 62 ha tornat a posar-la en circulació recentment amb una reimpressió que manté el pròleg que Blai Bonet va fer per a l'edició de 1990.

En motiu de la reaparició del títol a les llibreries, l'escriptor Biel Mesquida es posa les ulleres de la maduresa per revisar L'adolescent de sal: les imatges potents, els temes universals; en definitiva, la seva vigència al 2013, una època en què ressonen els ecos grisos del passat.

"Aquest llibre té la funció orientadora dels clàssics"

Biel Mesquida confessa que en temps de crisi -com els que ens assetgen- busca fars, veus orientatives entre el maremàgnum de soroll que ens envolta. En definitiva, se submergeix en els clàssics. "Em tranquil·litzen, em fan veure el món ja conegut d'una altra manera", comenta. Aquesta mateixa funció és la que té L'adolescent de sal, "un far construït 40 anys enrere", concedeix l'escriptor. Com els clàssics, Mesquida va exprimir el llenguatge en la seva novel·la de debut "perquè pogués dir coses de manera singular". El repte: combinar el català dels anys 60-70 amb l'energia extraordinària del protagonista, un adolescent, una carn molt fràgil àvida de vida, d'amor, de sentiment i d'identitat en tots els sentits: religiosa, sexual, social, cultural... Una carn fràgil que havia de ser a totes les trinxeres: rebel amb la família, l'església, la dictadura, el poder.

"És com un terratrèmol que trenca amb allò establert"

En efecte, L'adolescent de sal és una obra que pot presumir de coherència entre el fons i la forma. "Volíem canviar el món en aquella època, volíem canviar la vida i a nosaltres mateixos, volíem que fos com un terratrèmol". Per això, L'adolescent de sal també va néixer amb aquesta estructura de terratrèmol, de trencar amb les barreres dels gèneres, de la prosa i de la poesia", justifica l'escriptor. Això sí, no hi ha dubte que la novel·la que ara celebra el seu quarantè aniversari està travessada per una voluntat política contínua, un llenguatge poètic "bell, carregat de sentits, dens, rítmic, amb una musicalitat important perquè perduri en el temps", considera Mesquida.

"Ningú s'atrevia a publicar-la, per això em presentava a premis"

Quan l'autor va escriure L'adolescent de sal a la Península regnava una literatura molt realista. "Tothom deia que havia començat per la teulada, cap editor s'atrevia a publicar-la", evoca. Per això va presentar l'obra a diverses convocatòries de premis, entre ells el Prucendi Bertrana de Girona. I el va guanyar. Corria l'any 73.

"El censor va dir que no podia sortir perquè ho atacava tot"

Malgrat haver aconseguit el guardó (el premi implicava la publicació de la novel·la per Edicions 62), l'obra no va veure la llum fins al 1975. La censura es va interposar al seu camí. "El censor havia subratllat gairebé tot el llibre, fins i tot hi havia pàgines arrencades per la ira que li va provocar la seva lectura", relata satisfet. Va ser llavors quan l'escriptor, amb les ganes de continuar publicant intactes, es va dirigir a Josep Melià, procurador a les Corts per les Balears, perquè hi intercedís. Ambdós es van presentar a Madrid a mitjans del ?? per convèncer la direcció general del llibre sobre la conveniència d'editar L'adolescent de sal. "El censor va dir que el llibre no es podia publicar perquè era subversiu i ho atacava tot. Aquell home estava molt ben informat", assegura. Finalment, Mesquida va acordar amb el funcionari eliminar "els elements més punxants de la novel·la" per presentar-la de nou a la tardor a la direcció general del llibre. "No vaig voler endolcir aquelles coses, sinó que el que vaig fer va ser buscar metàfores amb més força i menys primàries perquè tinguessin més càrrega de profunditat i més lectures. Amb els canvis, el llibre va gua?nyar, sens dubte". Finalment, davant el silenci administratiu per la nova versió, Edicions 62 va publicar al 75 (mesos abans que morís Franco) L'adolescent de sal, sota la pressió d'un possible segrest de l'edició.

""L'adolescent de sal" ha estat esgotat durant trenta anys"

Crida l'atenció l'escassetat de reedicions del títol que ens ocupa, un llibre fonamental de les lletres catalanes. Mesquida calcula que deu haver estat esgotat durant ??

anys , un fet cridaner quan és un dels títols recomanats pels ?professors universitaris. La ?primera reedició del llibre va ?arribar al 1990 de la mà d'Empúries, amb Xavier Folch com a ?impulsor de la recuperació de la novel·la. A dia d'avui, en el mercat digital de ?segona mà és impossible trobar-la. Sens dubte, s'ha convertit en un llibre de culte que ningú desterra de la seva biblioteca.

"Abans crèiem que podíem canviar el nom, ara no"

Parlar de L'adolescent de sal també és evocar el seu context ?històric: el franquisme. "Mai he ?sigut de cap partit polític, tampoc ?llavors, però durant la dictadura vaig formar part de molts fronts culturals. És com el que passa ara, tots ens manifestem contra en Bauzà", comenta. Malgrat la ?negativitat i el pessimisme dels temps, l'escriptor assegura que veu possibilitat de noves formes de vida i de lluitar contra les imposicions i el feixisme, "que ara es practica de forma moderada".

"Una novel·la transgressora que arriba a públics diversos"

L'autor fa balanç. "Crec que en el futur em recordaran per aquest llibre, que va ser la meva epifania literària", admet. Pel que fa a la seva recepció, creu, a més, que és un títol per a públics diversos i transgeneracional.