Segons Candela Antón, Matilde Obradors aconsegueix combinar, en la seva exposició, «la innocència incorruptible d'un nen amb la dissecció i anàlisi d'ella mateixa com a objecte del seu art; creadora i receptora del mateix. En la seva trajectòria de vídeo -des dels primers projectes d'aproximació al medi, fins als més recents-, es fa palesa la intenció de comprendre el món que l'envolta i, al mateix temps, trobar les respostes a les seves pròpies preguntes». La mostra que presenta a Cadaqués explora paisatges aparentment abandonats però que contenen una rara forma de bellesa en forma de moviment de teixits al ritme del vent.
