El cantant blanenc Esteve Baltrons i Roura, conegut pel nom artístic d'Esteban de Balt, amb el qual va triomfar a Alemanya durant la dècada de 1960, va morir ahir al matí a Lloret de Mar als 77 anys, després d'una llarga malaltia.
Nascut a Blanes el 12 de març de 1936, era fill d'una família de pagesos del barri de Terrassans de Raval. Des de petit ja li agradava cantar, i als 17 anys va començar a provar sort com a cantant després que les seves primeres lliçons les va rebre del mestre Josep Espeita, en una escola particular que el pianista de Ràdio Barcelona tenia a Blanes. L'artista va començar la seva trajectòria actuant amb diverses formacions catalanes de renom com el mític cabaret d'El Molino de Barcelona i compartint escenaris amb Mary Mistral i Frank Johnson. Durant aquella època també va actuar a d'altres coneguts llocs, com la Sala Bolero, l'Empòrium, el Río, el Teatre Victòria, i va participar a certamens musicals com el Festival de Cançó Catalana de Badalona, on va guanyar amb la cançó El poble abandonat.
L'etapa a Barcelona li va permetre entrar en contacte amb el món del cinema com a ballarí en diverses pel·lícules, com ara La bella Lola, Altas variedades, Hay alguien tras la puerta i El rapto de las sabinas.
Triomfant a Europa
L'any 1969 va actuar per primera vegada a Alemanya, al programa Der Goldene Shultz de Vico Torriani, a la ZDF, la segona cadena de la televisió alemanya. A Munic, i gràcies a qui va ser la seva representant Gerda Kell, va conèixer el Doctor Heinz Stein, productor i propietari de la casa de discos Supertone, amb el qual va signar el seu primer contracte de gravació a l'estranger, cantant en alemany i castellà.
L'any 1979 va ser un dels moments més importants de la seva carrera artística, ja que va participar a la pel·lícula de Peter Fleischmann, Die Hamburger Krankheit (El virus de Hamburgo), amb Helmut Griem i Fernando Arrabal. També va formar part del grup d'artistes d'avantguarda alemanya que integraven l'espectacle Opera Curiosa, que dirigia l'actriu Marianne Sägebrecht. L'artista va obtenir l'èxit i la popularitat a d'altres països d'Europa com França, Àustria i Alemanya. Possiblement era més popular fora que no pas al seu país, un fet que sovint el mateix cantant lamentava.
A Blanes va tenir obert durant més de trenta anys, entre el 1964 i el 1998, el local Los Tarantos, on cantava, ballava i entretenia els clients. Els últims anys de la seva vida els va passar a Lloret de Mar, on també va regentar durant uns anys un altre local fins que per motius de salut va haver de deixar d'actuar.
L'any 2007 Blanes li va retre un homenatge, i ahir el seu alcalde, Josep Marigó, destacava la "gran pèrdua" d'un artista "que va portar el nom de Blanes per tot Europa", "connectant el municipi amb els països europeus". El seu funeral se celebrarà avui a les 4 de la tarda, a la parròquia Santa Maria de Blanes.
