«Si la impressió del lector és que l'illa és un lloc màgic i misteriós, llavors puc estar molt satisfet, perquè és també la meva sensació quan sóc aquí», explica l'escriptor islandès Viktor Arnar Ingólfsson, sobre una novel·la en la qual destaquen les meticuloses descripcions de l´illa de Flatey i l'arxipèlag que l'envolta.

Es tracta del quart llibre d´Ingólfsson, nominat en dues ocasions al premi Glass Key de novel·la policíaca escandinava, i el seu èxit reforça la recent popularitat de la literatura islandesa, amb escriptors destacats com Arnaldur Indridason (El pasaje de las sombras), Hallgrímur Helgason (La mujer 1000º) i Audur Ava Ölafsdóttir (La excepción), entre altres. A El enigma Flatey, el descobriment per part d'un grup de tres caçadors de foques, d'un cadàver en avançat estat de descomposició i envoltat de confusos missatges i senyals serà l'inici de les recerques en la petita comunitat liderades pel representant del governador, Kjartan, i l'alcalde, Grímur.

Les seves investigacions els portaran a esbrinar que el mort era un estudiós danès i que la clau del misteri pot ser l'enigma d´El libro de Flatey, obra literària de l'Edat Mitjana sobre les sagues islandeses. «El Libro de Flatey és un bell manuscrit de 225 fulles en pell animal, l'objecte més valuós en possessió d'Islàndia», diu l'escriptor, qui creu que algunes sagues «són com thrillers, però també s´hi pot trobar un humor molt enginyós». I és que per si no estigués prou atemorit el petit poble, de cop i volta, apareix una nova víctima que indica als investigadors que l´assassí segueix passejant per la seva estimada i tranquil·la illa.

La novel·la, publicada per Alfaguara, avança en dues direccions alhora de combinar la trama policíaca dels anys 60 amb fragments d'històries dels reis, herois i dames de les sagues medievals. Tot i que Ingólfsson diu que la mort és un «fenomen natural» en una comunitat apartada i autosuficient, l'aparició d'un cadàver en estranyes circumstàncies resulta «molt desagradable» per a la tranquil·la vida de Flatey, un lloc en el qual vivien els avis de l'escriptor i que ell freqüentava durant l'estiu quan era un nen.

Preguntat sobre l'èxit internacional de la novel·la nòrdica criminal, l'autor considera que el que la converteix en especial és el «realisme social, els bons arguments i, de vegades, l´hilarant humor negre». A més, creu que la popularitat de les novel·les negres té a veure amb la cerca d´«estabilitat» per part dels lectors. «La novel·la negra és caòtica, com la vida real, però al final tot encaixa en el seu lloc, al contrari que en la vida real. Així, totes les endevinalles han de resoldre's en la ficció, i el culpable ha de ser atrapat», argumenta.

Després d'haver estat traduïda a més de deu idiomes, entre ells, anglès, alemany, francès o japonès, Ingólfsson subratlla en diverses ocasions que ell va escriure la novel·la només per al públic islandès i que no esperava aquest èxit. Per aquest motiu, ara intenta mantenir els peus a la terra. «És un bon al·licient per a l'ego per un moment, però després la meva esposa em demana que renti els plats, i la vida torna a la normalitat», explica l'escriptor.