Mor l'escultor Subirachs, renovador de Gaudí a la Sagrada Família

Nascut a Barcelona l'11 de març de 1927, Subirachs ha estat un dels escultors i artistes catalans més prolífics i de més prestigi en l'àmbit nacional i internacional.

La seva primera etapa artística va estar marcada per l'estètica mediterrània i la seva admiració per l'obra de l'olotí Josep Clarà i el rossellonès Arístides Maillol.

Més tard es va inspirar en les línies helicoïdals de l'obra d'Antoni Gaudí, a qui va retre un homenatge amb algunes de les obres realitzades a principi de la dècada dels cinquanta.

El 1986, Subirachs va ser contractat per realitzar amb total llibertat d'estil el conjunt escultòric de la façana de la Passió de la Sagrada Família, que va completar entre els anys 1987 i 2005, per a la qual cosa va arribar a residir en un habitatge instal·lat a l'interior del recinte de la basílica.

L'escultor tarragoní Bruno Gallart, col·laborador de Subirachs durant més de 25 anys, ha vist al mestre com un "gran artista i una bellíssima persona, molt humana, més conegut fora que aquí".

Aquest reconeixement, més gran fora de Catalunya, que en la seva pròpia ciutat, el va perseguir en les diferents polèmiques en les quals es va veure embrancat.

Les línies modernes i més contemporànies de l'estil de Subirachs contrasten amb el realisme de les escultures que va projectar Gaudí a la Façana del Naixement, cosa que va aixecar una gran polèmica en els mitjans artístics que ha continuat fins avui.

No menys polèmic va ser un altre dels seus monuments més destacats i coneguts, dedicat al president de la Generalitat republicana Francesc Macià (1991), situat a la cèntrica plaça de Catalunya de Barcelona.

La relació amb la seva ciutat natal no sempre va ser fàcil i ell mateix ja reconeixia les suspicàcies que havia aixecat en els anys 50 quan va erigir la primera escultura abstracta a l'espai públic barceloní.

Enfrontament amb Tàpies

Subirachs també va protagonitzar, a principi de 1992, un sonat enfrontament amb Antoni Tàpies, en reconèixer la seva importància com a pintor, però desqualificant-lo com a escultor i dir que no tenia "ni idea" d'escultura, quan va projectar la seva fallida obra en forma de mitjó gegant per al saló oval del MNAC.

Aquesta trajectòria va portar Subirachs a patir un considerable aïllament dins del món artístic català i fins i tot a rebre atacs per la qualitat de la seva obra, fins al punt que reconeguts crítics van declinar ahir fer una valoració dels seus treballs, que sí ha estat reconegut pels polítics.

El cos de Subirachs serà incinerat avui en una cerimònia íntima en la que només participarà la família, encara que més endavant s'organitzarà un acte públic de comiat obert a tothom, va informar la seva filla, Judit Subirachs.

Malgrat que no s'instal·larà capella ardent, avui s'emplaçarà un llibre de condols a l'Estudi Regomir de Barcelona, al número 13 del carrer Regomir, on qui ho desitgi pugui mostrar el seu reconeixement a l'artista, un espai artístic que exhibeix una col·lecció d'obres de Subirachs.

Un museu encallat

Afligit els últims anys d'una malaltia neurodegenerativa, que l'ha portat a la mort, l'artista no ha pogut veure complert un dels projectes en els quals més il·lusió va dipositar els últims anys de la seva vida, l'obertura d'un museu Subirachs al carrer Princesa, prop del Museu Picasso, que havia de ser finançat per Caixa Penedès, però que va encallar a causa de la crisi d'aquesta entitat financera.

Entre el llegat de Subirachs també cal esmentar les seves obres al Palau de la Generalitat, entre les quals destaquen els busts d'alguns dels presidents de la Generalitat que hi ha al Pati dels Tarongers, com el de Francesc Macià (de 1983) o Lluís Companys (de 1990). També és seu el relleu que hi ha des del 1976 a l'entrada del pont neogòtic que enllaça la Casa dels Canonges amb el Pati dels Tarongers.

Subirachs va estudiar Belles Arts com a alumne lliure i el 1951 va viatjar a París, becat per l'Institut Francès. A Europa va conèixer els corrents artístics abstractes i els va introduir al seu llenguatge creatiu. Va exposar a diferents ciutats dels Estats Units, el Japó, la Xina o Suïssa. Té la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l'any 1982. El Departament de Cultura li va retre homenatge el 2003 amb una exposició retrospectiva al Palau Moja.