El protagonista de la imatge és Pau Casals i es va publicar a El Día Gráfico. Diario de la mañana el 5 de juliol de 1934 a Barcelona. És la primera fotografia signada per Agustí Centelles (València, 1909 - Barcelona,1985) a la premsa. Tenia 25 anys. No és la seva primera fotografia, perquè abans n'havia realitzat centenars -moltes de les quals va conservar al seu arxiu- com a empleat d'altres fotògrafs, com Badosa i Torrents. Però la de Casals és la primera amb el seu nom.
És l'inici de la seva curta carrera com a fotoperiodista (fins al 1939, després de passar pel camp de refugiats de Bram, a França), en què deixaria algunes estampes icòniques d'aquells turbulents anys de la Guerra Civil, al costat de les d'altres testimonis il·lustres d'aquell període, com Robert Capa, Gerda Taro o David Seymour Chim.
"Pau Casals rep a l'Associació d'Amics dels Museus". És l'epígraf d'aquella primera instantània de Centelles (signada així, només amb el cognom). Acabava de comprar unes setmanes abans la seva famosa càmera Leica III per 300 pessetes, que va pagar a terminis.
La identificació d'aquesta imatge com la primera oficial de l'autor nascut a València però establert a Barcelona des de petit és el resultat de l'estudi dels comissaris de l'exposició [Todo] Centelles, Joaquín i Antón Gasca. Aquesta mostra, produïda per la Fundació Pablo Iglesias amb la col·laboració de l'Institut Cervantes de Madrid, en les sales dels quals s'inaugurarà demà, reunirà un centenar de còpies originals cedides per Octavi Centelles, un dels fills del fotoperiodista, i una selecció de premsa de l'època.
El corpus Centelles és el que el mateix autor va positivar a partir de 1976, després de la mort de Franco i la recuperació del seu arxiu (amagat en una maleta a Carcassona, França).
El que els comissaris de l'exhibició han realitzat en els últims anys és un treball per documentar cronològicament aquest material a la premsa.
D'aquest estudi en més d'un centenar d'hemeroteques sorgeix també que, pocs dies després de debutar amb la seva signatura, l'autodidacta i maçó Centelles ja era portada i publicava a Madrid. "Manuel Azaña, al hall de l' hotel Colom" era el tema d'obertura de La Publicitat l'1 d'agost de 1934. La foto era d'ell. I la revista madrilenya Mundo Gráfico publicava en portada i interior el 12 de setembre d'aquest any un reportatge del barceloní nascut a València sobre la declaració al jutjat d'uns tradicionalistes catalans.
Es coneixia la publicació en premsa europea d'instantànies de Centelles. La sorpresa dels investigadors ha estat superior en trobar-se amb una forta presència del fotoperiodista a les antípodes: en papers d'Austràlia.
The West Australian de Perth va imprimir el 29 octubre 1934 una imatge de Centelles del dia 7 d'aquest mes sobre el saqueig d'un centre públic de Barcelona . La fotografia va arribar per via aèria des de Londres. Després vindrien les del front d'Aragó, la derrota i el camp de refugiats.
Fins aquí. Després es va adaptar a l'Espanya franquista com a fotògraf de publicitat.
