Després de publicar l'aclamat assaig autobiogràfic «Cisnes salvajes» i la sorprenent biografia sobre Mao, l'escriptora xinesa Jung Chang reivindica ara en un ampli assaig el perfil i el caràcter modernitzador de l'emperadriu xinesa Cixí, que, segons ha explicat l'autora, va ser «la fundadora de la Xina moderna». Chang, que va ser la primera dona de la República Popular Xina a doctorar-se en una universitat britànica, ha explicat que Cixí va conduir «la Xina medieval a la modernitat».

La principal aportació de Cixí, la emperatriz (Taurus) és que, «front als comunistes, que pensen que Mao va ser el modernitzador del país», el seu llibre estableix que aquesta persona va ser l'emperadriu Cixí i aclareix: «Mao va ser el fundador d'una societat moderna, però totalitària i una societat moderna ha de tenir un sentit més ampli i no ser només un règim totalitari». Cixí, continua Chang, «va buscar els models a l´Occident, als països del qual va obrir les portes del seu país, ja que fins que es va fer amb el poder el 1861, la Xina havia estat un país tancat i aïllat durant cent anys».

Als 16 anys d'edat, Cixí va ser elegida una de les nombroses concubines de l'emperador i va passar llavors a viure a la Ciutat Prohibida de Pequín, envoltada d'eunucs -d'un dels quals s'enamoraria més tard, amb conseqüències tràgiques-, i la seva astúcia li va permetre no només sobreviure en la cort sinó també escalar posicions fins a convertir-se, després del naixement del seu fill, en segona consort. Quan l'emperador va morir el 1861, el fill de tots dos, de cinc anys, el va succeir en el tron, i Cixí va posar en marxa un cop d'Estat contra els regents proposats pel seu marit i va prendre així el comandament de la Xina.

Cixí va transformar un imperi medieval donant-li els atributs d'un Estat modern: «indústria, ferrocarril, electricitat, telègraf, mineria moderna, diplomàcia, comerç internacional, un exèrcit proveït d'armament i fins i tot va promoure la primera bandera de la Xina». Va abolir a més càstigs tan horribles com la «mort per mil talls», va posar fi al tradicional embenat de peus de les dones i va fer els primers passos cap a l'alliberament de la dona. A més de canviar el sistema educatiu, en què es basa el sistema actual, va introduir el sistema legal occidental.

Jung Chang concedeix «molt valor» a la labor de Cixí, que es va fer «gairebé sense vessament de sang», perquè era una concubina i, quan ja estava en el poder, no podia estar amb un home cara a cara, fins al punt que «tractava els assumptes d'estat darrere d'un biombo de seda groc». Tres anys després de la seva mort el 1908, els èxits a favor de la dona es van esvair perquè «la Xina es va convertir en república i gradualment va anar empitjorant. El segle XX va ser el segle més sagnant de la Xina i sota el govern de Mao, de 1949 a 1976, es va produir la pitjor època de la història del país, ja que va ser responsable de la mort de 70 milions de persones».

Basant-se en documents històrics que van sortir a la llum recentment, com registres de la Cort, correspondència oficial i privada, diaris i relats de testimonis, la biografia de Chang trenca amb el mite que Cixí va actuar de manera sanguinària i dèspota, i amb els quals atribueixen als seus assessors els seus èxits, «una visió injusta que l'ha perseguit durant cent anys».

Només al Museu Nacional d'Història de Pequín hi ha més de 10 milions de documents que fan referència a aquesta o a la seva dinastia. Fora de la Xina, Chang ha consultat els arxius i diaris de la Reina Victòria, els documents que hi ha a l'arxiu real de Windsor, els arxius del Ministeri d'Exteriors de França i Itàlia, així com arxius dels EUA, que contenen tresors com els negatius de les fotos. Chang espera que quan la biografia es publiqui l'estiu que ve a Taiwan «canviarà la percepció que té el públic de l'emperadriu».