L'escriptora i professora de Sant Pere Pescador Rosa Font acaba de publicar La dona sense ulls, la novel·la inspirada en la vida de la pintora surrealista de Portbou Ángeles Santos Torroella amb què va guanyar el darrer premi Ciutat de Palma de Narrativa. Per construir el personatge d'Eugènia Duran, la protagonista de la novel·la, Font s'ha basat en alguns dels trets biogràfics de la creadora d'El món, que amb menys de 18 anys va convertir-se en una artista d'avantguarda de referència i que va enlluernar intel·lectuals dels anys 20 com Ramón Gómez de la Serna, Jorge Guillén o Federico García Lorca, amb qui es cartejava.

"Volia posar-me en la pell d'aquella jove de 17 anys que va ser capaç de pintar un quadre que plasma tot el món i ho fa de manera molt onírica", explica l'escriptora empordanesa, que ha retratat dues etapes de la vida de l'artista situant-la en escenaris de Portbou, Girona i Barcelona.

La primera etapa transporta el lector a la joventut de Duran, que com Santos Torroella, estiueja a Portbou. Es tracta, explica l'autora de la novel·la, d'una época d'ebullició creativa, amb una obsessió per pintar que evidencia "una necessitat d'expressar-se i d'alliberar-se del que té dins".

Les vivències i la quotidianitat d'Eugènia Duran en aquest període transcorre entre el poble de l'Alt Empordà i l'ambient de la Girona de finals dels anys 20. Aquesta és, segons Font, "la part més novel·lada i amb menys relació amb la vida de la pintora", que tot i haver nascut a Portbou, va créixer a mig camí entre Castella i Andalusia.

La segona etapa de la novel·la se centra en la vellesa de Duran, l'alter ego de l'artista, una dona que "està cansada de mirar" i que evoca el seu passat des de la Barcelona de l'any 92.

Com en el cas de Santos Torroella, la carrera artística de Duran també es va estroncar fa temps per motius personals i tot i que intenta tornar a agafar els pinzells, "ja no és el mateix", explica l'escriptora.

Narrada en primera persona, la novel·la serveix a Font per parlar de "com analitzem el món a través de la mirada".

Font, que ha treballat en aquest projecte durant vuit anys, explica que va arribar a la història de Santos Torroella a través del catàleg d'una exposició a Valladolid on apareixia El Món, l'oli de l'any 28 que s'exposa al Museu Reina Sofia de Madrid i que ha servit per il·lustrar la portada del llibre.

Veient els quadres d'Ángeles Santos torroella, assegura, és evident que mostren "una vida interior torturada i angoixada, però també amb una forta energia espiritual i onírica".

Reivindicació de l'artista

Amb aquesta obra Rosa Font volia, a més, donar visibilitat a la pintura de les dones surrealistes, com Remedios Varo o l'empordanesa, que quan va començar a escriure no era tan reconeguda com ho és actualment.

Morta als 101 anys l'octubre de l'any passat, Ángeles Santos Torroella ha adquirit popularitat recentment per la celebració del seu centenari l'any 2011 i perquè és germana del crític Rafael Santos Torroella, el fons del qual es convertirà en museu a la Casa Pastors de Girona.

Aquesta és la tercera novel·la de Rosa Font, professora de Llengua i Literatura catalanes a l'Institut Santiago Sobrequés de Girona, després d'Envia'ns un àngel (1999) i L'ànima del freixe (2003).

A la seva bibliografia, però, hi predomina la poesia, gènere en el qual ha obtingut diversos guardons, com ara el Vila de Martorell, el Festa d'Elx, el Rosa Leveroni i el Carles Riba, als quals ara s'uneix el Llorenç Villalonga de Narrativa-Ciutat de Palma.