Arriben les vacances i amb elles, si és que sorgeix, l'anomenat "amor d'estiu", la caducitat del qual sempre ha estat lligada amb el final d'un viatge. Aquest i altres "mites" sobre les relacions de parella han estat desmuntats total o parcialment per la psicòloga Mila Cahué en el seu llibre "Amor del bo".

Cahué considera que els enamoriscaments estivals "poden ser transitoris o no", però sempre cal "saber veure'ls amb esportivitat i intel·ligència emocional".

"Si una relació no és viable" després de la tornada a la rutina, cal entendre-la "des de l'agraïment, dir que va ser bonic i això que em porto", ha afegit aquesta psicòloga.

Escrit des de la seva experiència laboral, amb rigor i pràctica professional, com ho defineix, Cahué aborda "clixés" de tota la vida i desgrana els nous tipus de relacions que "la societat ha d'aprendre a veure com una cosa normal".

"Amor és patir", "l'amor d'estiu sempre s'acaba", "busco la perfecta" o "el romanticisme ja no existeix" són algunes de les frases fetes que més comunament se senten en les relacions de parella.

Amb aquest llibre, que porta com a subtítol "Amor del bo: quan el trobis, cuida'l i gaudeix", Cahué deixa caure els típics clixés que defineixen l'amor com una cosa etern i perfecte.

Segons la seva opinió, l'amor, per bo que sigui, sempre pot anar a millor. "És una superació" constant que ha de ser alimentada, afegeix.

I és que per Mila Cahué "l'amor en si és sempre bo", però "ara anomenem amor a coses que no ho són com el sofriment, el dolor, el maltractament o el xantatge".

Segons explica, l'amor, entès com emoció, pot ser gestionat si aprenem a fer-ho, però estimar és "una conducta" que "podem fer millor o pitjor".

Els mites cauen davant la realitat amb aquesta psicòloga que defensa que l'amor és bo quan deixa "un pòsit positiu" en la nostra vida, desmuntant així la idea que és patir i donant prioritat a un amor que "vol voler, pot voler i sap voler ".

"L'amor fa patir", a més de ser una frase feta, és, segons aquesta psicòloga, "una idea que sembla estar gairebé tatuada en els circuits neuronals de moltes persones". "No obstant això, patir i estimar són com l'aigua i l'oli", segons escriu en el seu treball.

La recerca de "la mitja taronja" tampoc s'escapa de l'anàlisi d'aquesta psicòloga que el defineix com "una cosa frustrant", ja que "si només hi ha una mitja taronja i no la trobes en tota la teva vida, doncs a veure què fas", s'ha preguntat Cahué, que defensa el concepte de parella com "dos éssers complets que s'acompanyen".

La "mort del romanticisme" és una altra idea que també analitza l'autora d'aquest llibre. Segons afirma, tot i que el romanticisme "no està mort, la veritat és que ara ja no és l'únic element necessari per formar una relació".

L'enamorament, aquest estat en el qual les papallones sorgeixen a l'estómac, també és analitzat per aquesta psicòloga, que el defineix com una cosa "bonica i necessària" però que no és suficient per formar una relació de parella.

Però la vida en parella no és l'única opció. Mila Cahué també dóna importància a la decisió de viure en solitud. "De vegades la teva vida està molt ben resolta amb un cercle d'amistats que et satisfà moltíssim i et fa feliç sense necessitat de parella", segons exposa.

Aquest model de vida i altres, com les relacions on tots dos no viuen sota el mateix sostre, les parelles de persones grans que refan les seves vides i els qui decideixen no tenir fills posen en perill el model tradicional, "donant prioritat al projecte afectiu enfront del familiar ".

Aquest és el principal repte de les relacions actuals. "Hem canviat el model i s'estan donant pals de cec per que no hi ha referents", afegeix la psicòloga, que considera que "la societat ha d'anar acostumant-se a que l'amor es presentarà de moltes maneres".