La nova Biblioteca Pública Carles Rahola -nom proposat per l'Ajuntament de Girona- es convertirà en la més gran del Sistema de Lectura Pública de Catalunya un cop acabi el trasllat dels 290.505 documents que formen el seu fons bibliogràfic. Dilluns aquest moviment de documents ja va començar després que el Departament de Cultura de la Generalitat es fes càrrec de la gestió de l'equipament, fins ara en mans del Ministeri de l'Estat. Amb el trasllat de 5.000 documents cada dia, es preveu que aquest nou edifici ubicat al carrer Emili Grahit, i que compta amb 7.121 metres quadrats distribuïts en tres plantes, pugui obrir les portes als ciutadans a finals d'any. "Seria un bon regal de Nadal per als gironins" va remarcar el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, durant la visita que va realitzar ahir al matí a les noves -i encara buides- instal·lacions. "Amb aquest equipament, Girona passarà a ser la punta de llança del sistema bibliotecari català" afegia el conseller, que puntualitzava que la més gran en dimensió i fons seguirà sent la Biblioteca Nacional de Catalunya. Mascarell, acompanyat per l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i la directora d'aquest nou centre, Lourdes Reyes, entre altres autoritats, va recórrer els diversos espais, que han costat 15,58 milions d'euros finançats pel Ministeri de Cultura, i que ara haurà de mantenir el govern català amb un pressupost de 1.160 milions d'euros anuals.
Fons patrimonial gironí
La nova biblioteca, que multiplica per set l'espai que ocupava a l'antiga seu ubicada a la Casa de la Cultura, té forma de cub i conté un passadís central amb diverses sales a banda i banda, classificades en funció del material que contenen. En aquest sentit, els fons literari d'aquestes sales s'estendrà en cinc grans àmbits que estan lligats socialment i culturalment a la ciutat: la cuina, arts escèniques, salut mental, cultura jueva i Girona -el seu fons patrimonial ja compta amb una col·lecció gironina de 8.000 documents- i pels quals s'ha comptat amb 400.000 euros per a noves adquisicions.
D'altra banda, la directora de l'espai va destacar que "l'edifici el creuen dues grans columnes verticals, una que és vegetal i l'altre que és una gran escalinata". Segons va destacar Reyes, aquest espai enjardinat s'unirà al que està previst que es realitzi a l'exterior a partir del projecte dissenyat pels arquitectes Mario Corea, Luis Morán i Sebastián Guerrico. Justament sobre aquest tema es va pronunciar ahir el Ministeri de Cultura -de qui depèn la realització d'aquestes obres- que va anunciar que aquest dilluns mateix, 8 de setembre, s'iniciaran les activitats per urbanitzar la zona i que està previst que durin tres mesos i mig.
Pel que fa a l'interior de l'edifici, la biblioteca comptarà amb un fons bibliogràfic de 290.505 documents, dels quals 223.572 són llibres, 23.036 revistes, 10.500 audiovisuals, i 33.597 d'altres tipus de suports. L'equipament també comptarà amb nombrosos serveis com un auditori, una sala amb 80 ordinadors, una sala de projecció on es podran celebrar conferències i col·loquis, un robot de préstec o una cafeteria, entre altres. Entre els que més destaquen s'hi troben un espai destinat a exposicions temporals i una sala per a nens que comptarà amb un animador sociocultural.
"La biblioteca serà un far per a la ciutat", deia Lourdes Reyes, sobre l'efecte que crearà l'edifici de nit, i especificant el seu sentit més metafòric afegia que "ara que es commemora el centenari de la Mancomunitat, Eugeni d'Ors sempre deia que totes les biblioteques havien de tenir un far; nosaltres, serem aquest far".
Futur de la Casa de la Cultura
Per la seva banda, l'alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, va recordar que la biblioteca Ernest Lluch es traslladarà a la Casa de la Cultura i que es preveu que aquest procés finalitzi el pròxim mes de novembre. "Serà Casa de la Cultura i biblioteca municipal" va especificar Puigdemont.
