14 de octubre de 2014
14.10.2014

El patrimoni documental

Els dies 13, 14 i 15 d'octubre, Girona es converteix en la capital mundial dels arxius

14.10.2014 | 00:00

Els dies 13, 14 i 15 d'octubre, Girona és la capital mundial dels arxius. S'hi celebra el Congrés Arxius i indústries culturals. S'ha fet públic que hi ha més de 850 inscrits d'arreu del món. De forma simultània es reuneix la Segona Conferència Anual d'Arxius, que convoca el Consell Internacional d'Arxiu), la 9a Conferència Europea d'Arxius, i les XIII Jornades dedicades a la Imatge i la Recerca. Personalitats destacades de diversos àmbits hi faran ponències introductòries de caràcter general: Joan Roca i Fontané, Yael Hersonski, Miguel-Anxo Murado, Albert Garcia-Espuche, Joan Fontcuberta i Jordi Savall.

Les sessions de treball s'estructuren en nou àmbits temàtics que aborden diversos tòpics: 1. Indústries culturals i creatives i estratègies de col·laboració amb els arxius. 2. Accions i iniciatives. 3. Arxius i portals web. 4. Accés a la informació. 5. Grans repositoris i preservació de l'autenticitat en el núvol. 6. Projectes Open Data. 7. Models de negoci entorn de la custòdia i la preservació digital. 8. Commemoració i estudi del 175è aniversari de la fotografia i 9. El Treball del Consell Internacional d'Arxius.

Desfilaran, en les sessions, experiències de tot el món: Holanda, Estats Units, Gran Bretanya, Corea, França, Mèxic, Itàlia, Suècia, Canadà, Catalunya, Espanya, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Austràlia, Brasil, Estònia, Croàcia, Polònia, Xina, Argentina, Portugal, Nova Zelanda, Dinamarca, Noruega, Suïssa, Hongria, Grècia, Malta, Turquia, així com representants d'organismes internacionals i dels seus arxius, com en el cas de l'ONU i de la Unesco.

Aquest Congrés, que coordina i organitza l'Arxiu Municipal de Girona, és una magnífica oportunitat per situar el valor del patrimoni documental en el centre de les polítiques de patrimoni i en el centre de les polítiques culturals. Sovint, el predomini del patrimoni artístic i, fins i tot, del patrimoni natural ha mantingut en un segon pla la importància dels fons preservats en els arxius entesos en la seva múltiple dimensió. Partim, en el passat, d'una incúria força generalitzada, d'un menyspreu sistemàtic pel passat i per la història, i d'un abandonament del patrimoni documental devorats per un presentisme esgarrifós que ha liquidat, sovint, els fils i les arrels de la memòria. La selecció dels documents que ens han pervingut és múltiple i successiva; en primer lloc perquè un primer sedàs és el que marca la pròpia escriptura; en segon lloc perquè els mateixos productors de documentació representen un filtre selectiu; en tercer lloc perquè s'han produït, de manera reiterada, destruccions fortuïtes o induïdes amb ànim d'esborrar rastres que podien generar drets i o lligams. Finalment, la manca de sentit històric, de perspectiva a una distància suficient, ha negat molt freqüentment valor documental a testimonis directes del teixit industrial o comercial, dels grans patrimonis rurals i, en alguns casos, fins i tot, s'ha menystingut el valor documental dels registres eclesiàstics o de la documentació fiscal dels municipis.

És evident, doncs, que com a conseqüència d'aquesta tria successiva, la documentació conservada ens explica i, alhora, ens interpel·la sobre el procés que l'ha salvada i les seves causes. Està clar clar que la documentació ha de ser interrogada de manera adequada i que només ens respon amb claredat si les preguntes que hem formulat són les apropiades.

Per altra banda, a mesura que la societat, el coneixement, la tècnica i les tecnologies han evolucionat és molt evident que adquireixen valor documental tota mena de suports. Ja no és només el predomini del paper. La imatge, la imatge en moviment, la veu, el núvol, tot esdevé matèria per triar i conservar. Per tractar, inventariar, catalogar, arxivar i difondre.

Cinc paraules i tot un programa. Aquest és el tema que congrega, a Girona, experts de tot el món. Interrogants locals i interrogants universals. Un repertori de qüestions que ens afecten directament com a ciutadans del món, des del lloc on som fins al món on vivim.

Els arxius així entesos, en la seva múltiple dimensió converteixen la seva documentació en matèria de la memòria i per utilitzar paraules de Joan Boadas i Raset esdevenen "el millor antídot per evitar que la societat pugui caure en la més estèril de les amnèsies".

Fins aquí què faran i de què parlaran els nostres visitants internacionals i nacionals. Però, i què hi trobaran? En primer lloc, una ciutat de cultura, un centre històric i un conjunt monumental de primer nivell, uns equipaments culturals i cívics de nivell europeu, una universitat dotada de centres i biblioteques disposades a afavorir el coneixement i el lligam amb la societat, un conjunt important de museus que acullen un patrimoni molt singular i amb peces de primer nivell.

Però trobaran, sobretot, que Girona és una ciutat d'arxius. Una ciutat que, en les darreres dècades, ha fet un salt qualitatiu de primer ordre i si ja en una dates tan reculades com 1975, 1979, i 1981 jo mateix postulava per les enormes potencialitats dels arxius gironins i la necessitat de produir una sacsejada en aquest terreny, ara, el resultat de molts anys de feina d'arxiveres i arxivers es concreta en uns resultats tangibles.

Els organitzadors han volgut tenir en el programa del Congrés un record emocionat per Montserrat Hosta, arxivera enyorada, i han ofert un text sobre el Patrimoni documental a Girona (2014), que és un recorregut i una mostra per a la documentació de caire personal, familiar, comunitària, municipal, comarcal, nacional, europea i mundial. Ho fan a partir de documentació de tots els arxius de la ciutat. Pot ser prolix, però és necessari, per copsar l'autèntica dimensió dels dipòsits de documentació que hi ha a la ciutat: l'Arxiu administratiu de la Generalitat a Girona, l'Arxiu Capitular, l'Arxiu Central dels Jutjats , l'Arxiu central del Palau de Justícia, l'Arxiu Diocesà, l'Arxiu General de la Diputació, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes, l'Arxiu Històric, l'Arxiu Judicial Territorial, l'Arxiu Municipal, l'Arxiu del Monestir de Sant Daniel, l'Arxiu de la Universitat, el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge i el Centre de la Imatge de la Diputació. I estic segur que, encara, potser en manca algun en el terreny privat i empresarial. Girona és, en aquest sentit, un centre de documentació fabulós i un camp abonat per a la recerca i el desenvolupament de la feina dels arxivers. Encara trobaran, els nostres visitants, un conjunt d'exposicions fetes a mida de l'esdeveniment i que produeixen de forma visual una mostra de la documentació gironina que per als ponents esdevindrà La Tria de l'Arxiver. Documents de l'arxiu Municipal de Girona, una publicació que és un tast un repertori engrescador per al patrimoni documental de la ciutat.

Quan tothom torni a casa, quan els experts hagin deixat solitàries les sales de l'Auditori, quan s'allunyin les veus cap a les terres d'origen, caldrà rellegir l'article-manifest que ha publicat, en el número 405 de L'Avenç, el president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya Joan Soler Jiménez, simplement per tenir clar que lluny de tota complaença ens queda molta feina per fer i tot el que queda per fer és imprescindible per no perdre mai el fil de la memòria i arrenglerar la informació que hem acumulat en un encadenament indestriable entre passat, present i futur de la història de la humanitat i de les societats humanes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona