Després de gairebé quaranta anys de vida a Catalunya, Enrique Lynch (Buenos Aires, 1948), escriptor i professor de Filosofia de la Universitat de Barcelona, diu sentir-se incapaç de sintetitzar totes les seves experiències a la Costa Brava, malgrat que més d'una vegada en els seus escrits ha inclòs festivitats i paisatges de la zona. Hi ha dos llocs, comenta, a la província de Girona que adora: Les Gavarres, que defineix com una de les comarques més belles i misterioses d'Europa, i la cala d'Aiguablava, més exactament, la terrassa de l'Hotel Aiguablava, on, assegura, a l'estiu serveixen unes delicioses "margarites".
Fill de generacions d'escriptors, el cognom Lynch està estretament arrelat a la literatura i al pensament argentí, amb una constel·lació de figures singulars en el seu propi univers. Una sèrie de nusos vitals en aquella petjada escrita que uneix grans personatges literaris de tots els seus temps. Benito Lynch (1880-1951), besoncle seu, va ser un escriptor gauchesco, autor de clàssics nacionals com El inglés de los huesos. La seva mare, Marta Lynch (1925-1985), va pertànyer al grup d'escriptores argentines de la generació del 50 i 60 que van escriure diversos best-sellers i van ser molt populars i polèmiques en el seu temps. Protagonista de fets històrics, va viatjar amb el mateix general Perón al xàrter que el va portar de retorn a l'Argentina, als anys 70; una dècada després, el seu suïcidi va commoure al món de la cultura.
A Nubarrones, la imatge de la seva mare és sempre molt present. Apareix com un fantasma que acompanya l'escriptor. "En això no sóc gens original. La imatge de la mare està present en la vida i en l'obra de tot el món".
La infantesa i joventut de l'autor semblen regides així per les lletres i el pensament en una Argentina convulsionada, a punt de viure els seus temps més foscos. Tant és així que Enrique Lynch arriba a dir que mai va ser jove. "No vaig conèixer el desordre dels anys seixanta, que m'hauria correspost per generació. De vegades tinc la sospita que aquest desordre és imaginari, que mai va existir. No vaig anar a les discoteques, ni vaig viure saltant de llit en llit. Tot era rígid, estricte, disciplinari i perillós. No pertocava per ser jove. Hi havia moltes coses importants a fer".
Sobrevolant "Nubarrones"
"Un nubarrón és una amenaça", assenyala a la introducció del seu llibre Enrique Lynch, referint-se a la necessitat de pertorbar aquella "estabilitat del pensament" tan cobejada al món actual. L'escriptor aviat ho aclareix: "Jo no escric per resoldre problemes, sinó per complicar-los o per descobrir que, al darrere d'una qüestió, n'hi ha una altra encara més difícil. No ho faig a propòsit: el meu cap funciona així. D'una regla sempre penso en l'excepció". Sota aquesta visió, Nubarrones es converteix en un compendi de paradoxes, tribulacions i, en molts casos, atzucacs que la vida ofereix a qui s'atreveix a pensar-la.
Nubarrones és un llibre per llegir pausat, on cada capítol no solament relata alguna història fascinant, que recorre des dels clàssics grecs fins al present, sinó que obliga a repensar el món en el qual vivim. Un text que veu la llum després d'anys de treball, on es barregen les vivències personals amb les experiències racionals.
