Dilluns dia 10. Enterrament del poeta, professor, crític i traductor Alfred Sargatal (Hostalets de Bas, 1948). Havia acabat de traduir Poemes 1925-1939, de T.S. Eliot, que és a punt de sortir a Adesiara i esperava amb il·lusió. Als quinze anys va començar a col·laborar als setmanaris olotins i va formar un efímer grup de teatre anomenat Grecs i Nous, que pel març de 1965 va fer la primera i única representació al teatre Centre Catòlic: Homes i No, de Manuel de Pedrolo. Després de l'estiu de 1965 es va traslladar a Barcelona, on va compaginar els estudis de batxillerat superior i els universitaris amb feines de correcció, traducció i redacció per a Edicions 62 i diverses editorials, i amb algunes col·laboracions en revistes, entre elles Canigó. Des del 1967 fins al 1970 va treballar a l'Editorial Salvat a l'Enciclopèdia Salvat 4 fins a dedicar-se a la docència a partir del 1980.

Sargatal va dedicar tota la vida a la literatura. Quan tenia 15 anys guanyà el I premi Màrius Torres i, el recordo encara, quan en el marc dels premis Ciutat d'Olot fou guardonat per Retalls del diari d'un adolescent (1966). Paral·lelament a l'activitat docent (de què es jubilà el 2008) -l'havia anat a veure més d'un cop a l'Institut del Parc de l'Escorxador, ara Ernest Lluch-, va col·laborar a la premsa i va assessorar editorials. Ell em va fer conèixer la gent de Laertes, on dirigia la col·lecció Lectures i Itineraris, per a la qual em demanà que preparés les edicions d'El Llibre de les bèsties de Llull i el Canigó de Verdaguer l'any 2002. Va contribuir a la fundació d'empreses editorials; per exemple, entre el 1982 i el 1985 va formar part de la direcció de la col·lecció Els Llibres de Claucos, que passaria a convertir-se en editorial amb el nom de Columna, de la qual va ser membre fundador juntament amb Àlex Susanna i Miquel Alzueta. Just quan l'editorial anava bé (es va poder vendre a Planeta a bon preu) es va desfer dels companys.

Per què? Era un home tan afable amb els altres i tan terriblement exigent amb ell mateix i amb la literatura com deseixit en qüestions econòmiques. Va traduir Gérard de Nerval, T. S. Eliot, Pierre-Jean Jouve, Saint-John Perse, William Faulkner, Marguerite Yourcenar, Albert Cohen, Alfred Jarry, Henry James... Li costava molt publicar obra pròpia atesa l'exigència a què la sotmetia. "Per què dir el que algú ja ha dit millor que tu?", et deia; "La literatura és un joc del tot o res". Va participar en la Història de la literatura catalana, d'Edicions 62 / Orbis, i en els llibres miscel·lanis El cosmos de Antagonía (Anagrama) i Poetes del segle XX (Faig). L'any 1997 va publicar una àmplia antologia de contes de diverses llengües, Iniciació al conte literari (Editorial Laertes), reeditada el 2000 com a La invasió subtil de les aranyes. Trenta-cinc contes literaris (Introducció al gènere, antologia i guia didàctica). Va fer una aportació pedagògica de primer ordre: El Treball de Recerca en Literatura. Com organitzar-lo, com dirigir-lo (Laertes, 2002) i col·laborà en llibres de text de llengua i literatura catalanes. Els Amics de les Lletres Garrotxines l'havíem homenatjat el juliol de l'any 2008. Descansi en pau.