Un consorci internacional utilitzarà cèl·lules mare de cordó umbilical per intentar reproduir l'únic cas de curació del VIH del món, el d'un pacient de Berlín que va rebre un trasplantament de cèl·lules mare de medul·la òssia d'un donant que tenia una mutació genètica rara.

El consorci, denominat Epistem i liderat per l'Institut d'Investigació de la Sida IrsiCaixa de Barcelona, està finançat per l'amfar Research Consortium on HIV Eradication (ARCHE), i el projecte el duran a terme l'IrsiCaixa i la University Medical Center Utrecht (Holanda), amb la col·laboració d'experts de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i de l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid.

El pacient de Berlín Timothy Brown va ser sotmès el 2007 a un trasplantament de cèl·lules mare d'un donant resistent al virus de forma natural, per tractar-lo d'una leucèmia. Els metges han advertit que aquest procediment és d'alt risc i només està indicat per als pacients amb un càncer que amenaci la seva vida, i encara que metges i investigadors de tot el món han intentat curar altres pacients en condicions similars, fins avui ningú no ho ha aconseguit.

El cas de Timothy Brown és l'única intervenció mèdica que fins ara ha aconseguit curar una persona de la infecció pel VIH gràcies a un trasplantament de cèl·lules mare de medul·la òssia d'un donant que tenia una mutació genètica rara, cosa que li va conferir resistència natural a la infecció pel VIH.

Segons els experts, aquesta mutació és present en l'1% de les persones d'origen europeu, aproximadament. L'estratègia va despertar un enorme interès científic, ja que va obrir noves perspectives d'eradicació viral, però fins ara no s'ha pogut reproduir ja que és un procediment d'alt risc i només s'indica en pacients amb VIH i una malaltia hematològica potencialment mortal, com era el cas de Brown. Segons els especialistes, la mutació genètica rara del donant sembla el principal factor que va determinar la curació, però altres processos també podrien haver contribuït.

Ara, l'Institut d'Investigació de la Sida IrsiCaixa i la University Medical Center Utrecht han iniciat un projecte per intentar millorar la intervencions per curar aquests pacients i comprendre millor la implicació de les cèl·lules mare en el control i en l'eradicació de la infecció pel VIH.

L'equip està codirigit per l'investigador del IrsiCaixa Javier Martínez-Picado, i està format per hematòlegs, infectòlegs, viròlegs i immunòlegs amb experiència en el camp del VIH, entre ells Gero Hütter, l'oncòleg que va liderar la curació del pacient de Berlín.

Les raons de la curació

"Si volem eradicar la infecció, hem d'entendre les raons específiques de la curació del VIH en el pacient de Berlín. També volem usar la sang del cordó umbilical com a font de cèl·lules mare, per augmentar les possibilitats de compatibilitat entre els donants i els pacients", va explicar Martínez-Picado. Segons l'investigador, usar cèl·lules mare de sang del cordó umbilical té un clar avantatge, ja que són molt més compatibles que les extretes de la medul·la òssia.

Amb aquest nova estratègia, les possibilitats de trobar un donant que sigui compatible i que, a més, tingui la mutació genètica que confereix resistència natural al VIH es multiplica per 100. En paral·lel, el consorci crearà un inventari que permeti identificar quines de les 10.000 unitats de sang de cordó disponibles en els bancs de sang del nord d'Europa contenen la mutació genètica rara que confereixen resistència al VIH.