05 de desembre de 2014
05.12.2014

Capital de la Sardana 2016

Francesc Cassú dirigirà la Cobla Capital de la Sardana amb l'estrena de cinc sardanes durant la mateixa diada de proclamació

05.12.2014 | 14:47
Capital de la Sardana 2016

La capital de la Sardana té com a objectius contribuir a ampliar la difusió, el conreu i el prestigi social de la sardana, incrementar la seva cohesió en l'àmbit cultural dels territoris al nord i sud de Catalunya i Andorra, i també promoure i projectar el municipi designat com a capital de la Sardana tant a l'interior com a l'exterior de les fronteres polítiques del país.
Divendres passat es donà a conèixer la que serà la Capital de la Sardana, 2016, que serà Mollerussa. Enguany aquest títol l'ostenta la ciutat de Barcelona, que ha desenvolupat una gran quantitat d'actes de caient sardanístic ben remarcables que es clouran el mes de febrers amb un magne concert al Teatre del Liceu amb l'actuació de la Simfònica de Cobla i Corda, integrada per La Principal de la Bisbal i la Jove Orquestra de les Comarques Gironines i l'actuació especial de Josep Carreras.
Cara el proper any serà la població de Calella de la Costa. L'acte de proclamació tindrà lloc el dia 14 de març de 2015. La ciutat estrenarà la capitalitat amb un ambiciós programa d'actes, dels quals destaquen com a fites rellevants la Creació de la Cobla Capital de la Sardana 2015, dirigida per Francesc Cassú.
L'estrena de cinc sardanes en la jornada de proclamació. Es tracta de les obres de Jordi Feliu (la sardana de la Capitalitat), Francesc Cassú, Jordi Molina, Enric Ortí i Marc Timón.

TESI DOCTORAL SOBRE
PEP VENTURA
Ja es pot consultar la 1a tesi doctoral centrada específicament sobre la figura de Pep Ventura i les sardanes del S. XIX. És la de la musicòloga i intèrpret de cobla Anna Costal. Es titula Les sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la Restauració del Jocs Florals i la Primera República (1859-1874) i ha obtingut la qualificació d'excel·lent cum laude.
La tesi explica que al segle XIX neix un nou concepte de música popular, i n'estudia la importància a Catalunya en l'època de construcció de les bases del nacionalisme ideològic, especialment entre la restauració dels Jocs Florals i el final de la Primera República a través d'un estudi de cas: les sardanes de Pep Ventura (1817-1875).
Es pot llegir el document complet separat en 4 parts a http://tdx.cat/handle/10803/283433. La seva autora també té previst distribuir-ne alguns exemplars físics enter els arxius que ha consultat per posar-la a l'abast de manera tangible.
El treball és el fruit de diversos anys d'investigació des del Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia del Departament d'Art i de Musicologia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona que ha cursat l'Anna Costal. Els directors de la tesi han estat els Dr. Jaume Ayats i Abeyà i Dr. Francesc Cortès i Mir.

llegendes del pop & rock
El cap de setmana passat l'Auditori de Girona fou l'escenari del concert i de la presentació del doble disc del treball musical, conduit per Francesc Cassú de Llegendes del POP&ROCK, amb la cobla La Principal de la Bisbal, la Jove Orquestra de les Comarques Gironines i els cantants Beth i Manu Guix i també la inclusió de nous instruments, com la guitarra i el baix elèctric configurant un so ben nou i singular de tota la formació orquestral.
L'Auditori ple va aplaudir llargament les interpretacions admirables d'èxits de Michael Jakson, Elvis Presley, Queenn, Whilney Houston, Simon&Garfunkel, Stevie Wonder, The Beatles, Bob Dylan, Elton Jonh. Jonh Lennon, Els Pets, Sau i Ja t'ho diré. Una iniciativa de l'empresa Metalquímia que enviarà aquest disc a tots els seus clients d'arreu del món.

Una fonoteca de cobla
La cobla Ciutat de Girona ha endegat el que serà una col·lecció discogràfica al voltant d'una sèrie de compositors.
El primer escollit ha estat Francesc Perich Escosa (Girona, 1872- 1914). Era conegut com en Pepet del restaurant, i regentava la Fonda Perich, a tocar el Pont de Pedra.
Fou un gran músic, intèrpret de flabiol, flauta i piano, a diverses orquestres de Girona i Barcelona, fou director de la Banda de l'Hospici i professor de l'Escola Municipal de Música de Girona, també dirigí el cor d'homes La Regional, escrigué variades sardanes i balls.
En aquest disc, s'han escollit 15 obres, 5 sardanes, 3 pas-dobles, 1 masurca, 1 polca, 1 vals, 2 xotis, 1 americana i 1 vals-jota.
Obre el CD, una sardana amb un títol tot original: Stakanowitchz, que correspon al nom d'un perruquer i barber de Figueres que vingué a instal·lar-se a Girona a principis del segle XX i a més de la feina habitual proclamava que tenia un producte idoni per combatre la calvície, el seu nom era Maximino Fernàndez Sarasola.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema