Un vitrall de l'arquitecte Rafael Masó ha estat cedit per deu anys pel Museu d'Història de Girona al Museu del Disseny de Barcelona i formarà part de l'exposició Extraordinàries! Col·leccions d'arts decoratives i arts d'autor (segles III-XX).

Segons informa l'ajuntament de la capital gironina, el centre barceloní estava mancat en els seus fons de cap obra de Masó, que va concebre aquesta peça el 1915.

El vitrall, de més de tres metres d'amplada, formava part de la reforma de l'edifici que actualment ocupa l'Escola Municipal de Música de Girona.

D'aquesta manera, una emblemàtica obra d'art gironina es convertirà en una de les novetats del Museu del Disseny de Barcelona, que obrirà les portes al públic el 14 de desembre.

Rafael Masó (Girona, 1880-1935), honorat a la seva ciutat natal des de fa un parell d'anys amb l'obertura de la casa museu Masó al carrer de les Ballesteries, treu així el nas a la capital catalana, fet que sempre contribueix a cridar l'atenció i atraure visitants sobre el patrimoni gironí.

L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va destacar ahir la importància de la col·laboració entre els dos museus perquè "aquest vitrall és un exemple magnífic de l'obra de Masó, digne de formar part d'una col·lecció com la del nou Museu del Disseny, i d'estar exposada al costat dels grans creadors de l'època. És un pas molt important perquè Masó rebi el reconeixement nacional i internacional que li pertoca".

Masó va dissenyar el vitrall cap al 1915 per a l'interior de la casa Ensesa (actual Escola Municipal de Música de Girona), que l'arquitecte noucentista havia començat a reformar i ampliar el 1913.

L'edifici havia d'acollir l'habitatge dels Ensesa, al primer pis, i les oficines de la seva fàbrica de farines, La Montserrat, a la planta baixa.

Tractant-se d'un interior domèstic, les dimensions del vitrall són realment grans, sobretot els més de tres metres d'amplada, i més encara si tenim en compte que formava part d'un espectacular conjunt on hi havia molts altres vidres emplomats en mobles, portes i finestres arreu de la casa.

Per a la seva fabricació Masó va comptar amb la col·laboració del taller Rigalt, Granell i Cia, de Barcelona, el principal fabricant de vitralls que hi havia en aquells moments al país, habitual en els edificis més destacats de l'època i també en els que Masó havia fet fins aleshores.

Aquest vitrall i la seva parella, de mides iguals, feien la funció de tarja sobre les portes que hi havia entre el rebedor i la sala de confiança, contigua al menjador.

Cercant el màxim efecte, per la seva col·locació elevada i en paral·lel a les finestres de la façana principal, rebia llum natural per la part posterior i això el feia visible a tothom que entrava a la llar dels Ensesa, que a l'accedir al rebedor es trobava immers en una caixa de vidres de colors.

La icona unificadora de la peça -de fet, de la decoració de tota la casa?- és una campaneta estilitzada que es repeteix 16 vegades, en grups de quatre, intercalades en una trama geomètrica.

Masó va saber trobar un equilibri perfecte entre el contrapunt que crea la successió del motiu floral, delicadament estilitzat, i el cromatisme dels vidres.

Masó també va donar rellevància a la textura dels materials i va utilitzar vidres rugosos, la translucidesa dels quals canvia en funció de la quantitat i de la incidència de la llum que reben.