Una edició de bibliòfil publicada per Enciclopèdia Catalana reuneix per primera vegada les cinquanta il·lustracions conservades que Salvador Dalí va realitzar el 1965 del clàssic Les mil i una nits, pràcticament totes inèdites, va explicar ahir l'editor, Francesc Boada.

Segons Boada, "publicar un inèdit de Dalí 25 anys després de la seva mort és una troballa", i ha estat possible gràcies a la relació que l'editor i estudiós dalinià Eduard Fornès tenia amb la família italiana Albaretto, col·leccionista de l'obra de Dalí, que va encarregar al pintor empordanès il·lustrar una sèrie de llibres, com L'Odissea, el Quixot, Romeo i Julieta, Hamlet, La BíbliaPater Noster.

No obstant això, en una ocasió va ser Dalí qui va demanar al col·leccionista italià que li encarregués il·lustrar el clàssic oriental Les mil i una nits, una obra que tenia moltes ganes de treballar.

El llibre de bibliòfil es presenta en una caixa folrada amb una portada sedosa granat, que conté el volum amb les 50 il·lustracions reproduïdes a la mateixa mida que l'original, i un fragment del conte al qual es refereix la imatge daliniana, segons la deducció de dos experts orientalistes, Manuel Forcano i Margarida Castells.

Enciclopèdia Catalana ha fet una edició numerada de 999 exemplars de l'obra, que es venen a un preu de 2.950 euros.

També s'inclou un llibre d'estudi en el qual escriuen Forcano, Castells, Fornés i Ricard Mas, autor d'un article que contextualitza les il·lustracions de Les mil i una nits en l'obra daliniana.

El llibre d'estudi recull el contracte que Dalí va signar amb Albaretto, pel qual l'artista es comprometia a fer cinc-centes il·lustracions, una publicació que havia d'editar Rizzoli, però, com explica Mas, "Dalí es va aturar en 100, i la meitat de les aquarel·les se la va quedar Albaretto i l'altra meitat, Rizzoli".

Boada va explicar que Enciclopèdia Catalana va adquirir els drets i va contactar amb els dos experts arabistes, els quals "van vincular les imatges de Dalí, que no tenien títol, a un conte".

El conjunt de les 50 imatges dalinianes són totes inèdites a excepció d'unes cinc, que havien estat serigrafiades i que es van poder veure en alguna exposició.

Segons Ricard Mas, aquests inèdits de Dalí apareixen en el seu just moment, "amb prou distància temporal perquè l'artista pugui ser valorat amb menys apassionament que quan vivia".

Sobre la no publicació en el seu moment del llibre il·lustrat, Mas considera que "segurament no es va fer perquè les il·lustracions de Dalí són plenes d'imatges sensuals explícites i el matrimoni Albaretto era molt religiós, la societat italiana de 1965 era molt catòlica i el pes del Vaticà es deixava sentir".

Segons Ricard Mas, en les cinquanta il·lustracions es pot veure "la relació de Dalí amb els llibres i amb la literatura, tenint en compte que era un gran lector, motius recurrents en la seva obra -com una anatomia femenina peculiar-, la manera de tractar els cavalls, les visions d'àngels, i després la influència d'artistes com Gustave Moreau, perquè Dalí tenia fantasia, però zero imaginació".

Es tracta d'"un Dalí que ja està com en el seu cant del cigne, que entra en una línia de decadència artística i creativa", malgrat que encara farà un altre llibre, Les deu receptes d'immortalitat, però "ja no tornarà a ser el que va ser".

El mateix any en què Dalí va fer les il·lustracions per a Les mil i una nits, va realitzar una obra per a la subhasta a favor dels damnificats de les inundacions del Vallès de 1962 amb una obra, El Crist del Vallès, que Albaretto va comprar.