Biblioteca catedralícia

L'edifici és sens dubte el principal atractiu de la nova Biblioteca Pública de l'Estat Carles Rahola de Girona, però l'equipament serà jutjat pel rendiment que oferirà als lectors, investigadors i tota mena d'usuaris, també un públic familiar i infantil, que l'utilitzarà i el farà treballar incansablement en el dia a dia.

A banda de les expressions d'admiració suscitades per la monumentalitat, ahir, primer dia de portes obertes, la biblioteca va triomfar d'una manera incontestable també pels serveis pràctics que ofereix, i això tant entre els treballadors com entre els usuaris que van començar a fer-se seu el nou espai, segons les opinions recollides in situ per aquest diari.

"Ja era hora que tinguéssim una biblioteca amb cara i ulls", deia l'usuària matinal Carmen Franco. A poca distància, el poeta Josep Tarrés i la seva companya, l'escultora Pia Crozet, buscaven el Concert núm. 2 de Rakhmàninov, un CD que va ser servit en qüestió de minuts. "Un espai magnífic", va comentar Tarrés.

En un passadís annex, tres estudiants de primer de batxillerat de l'institut Santiago Sobrequés, Oriol Frigolé, Isaac Besalú i Aleix Brugada, coindidien a comentar que l'edifici és "molt gran", i afegien que conté "molta informació, tota molt ben distribuïda i molt fàcil de trobar".

Les opinions dels usuaris coincideixen amb les de la directora del centre, Lourdes Reyes, que va expressar la seva "enorme satisfacció" i va deixar clara la intenció de desenvolupar un programa altament dinàmic: "Vull que aquí hi passin coses". "Espero que la gent sigui aquí feliç, i crec que això serà possible perquè l'espai encomana alegria, serenitat i inspira confiança". Millor eslògan, impossible.

Al mes de gener començaran uns cursos d'alfabetització informàtica en un equipament que s'ha convertit en la biblioteca més gran de Catalunya amb els seus 7.121 metres quadrats de superfície i un fons bibliogràfic compost per 290.505 documents.

L'edifici, de tres plantes, que compta amb una cafeteria, connexions de fibra òptica, ordinadors i armaris per a la preservació de l'arxiu històric, i un auditori, ha estat construït per l'Estat espanyol i el gestiona el Departament de Cultura de la Generalitat.

Té 350 punts de lectura, dels quals, 50 reservats per a joves, 80 ordinadors i wi-fi, entre altres serveis.

El servei de préstec, que ahir ja va posar-se en marxa, pot arribar a ser totalment automàtic, gràcies a una una màquina d'autoservei que permet endur-se diversos documents d'un sol cop.

Per descomptat un dels espais cridats a tenir èxit és el consagrat als infants i les famílies.

Pepa Llobet, contacontes i dinamitzadora, explicava en el decurs d'una visita guiada que els infants de fins a 9 anys d'edat hi hauran d'accedir acompanyats d'adults.

L'espai infantil és una àrea sense sabates perquè per als menuts resulta altament important el contacte amb el terra. Aquest és un espai dinàmic on cada tarda s'explicaran contes, tasca oberta també als adults i familiars. A més, hi haurà la frase i refrany del dia, l'endevinalla i el poema del mes.

L'edifici, de nit una capsa de llum, no requereix en canvi durant les hores diürnes il·luminació artificial, perquè la claror filtra a través de les seves parets de vidre, i perquè els arquitectes l'han concebut a partir de conceptes mediambientals.

La natura entra dins l'edifici, que té arbres, zones enjardinades i fins i tot una paret verda, que contrasten amb l'exterior de formigó i asfalt de la gran ciutat, en compliment del projecte del bufet Corea-Moran, que ha vist com la seva obra ha estat premiada entrant en la llista, de moment de nominats, al prestigiós premi europeu Mies van der Rohe d'arquitectura.

La Biblioteca Carles Rahola, amb funcions de biblioteca central comarcal i urbana, té tres plantes. La primera d'elles alberga els documents i materials més sol·licitats, i es preveu que tingui un alt trànsit diari. Aquí hi ha la novel·la, el quiosc i la zona infantil.

La segona planta ha estat concebuda per a un ambient més tranquil, i té, per exemple, part dels documents que formen part de les temàtiques especialitzades d'aquesta biblioteca, com ara la salut mental, per l'existència a l'àrea urbana dels hospitals de Girona i Salt, i la història i el patrimoni, per tractar-se d'un àmbit molt apropiat a la ciutat de les muralles, la Catedral, Sant Feliu i el call jueu.

La tercera planta té els serveis d'Internet, amb possibilitat de fer-hi estades llargues i fins i tot desenvolupar-hi treball en equip.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, van visitar la biblioteca ahir a mitja tarda.

Mascarell va dir que "totes les sensacions són molt positives i l'espai funciona molt bé. El conjunt dels serveis està molt ben distribuït, és un gran dia per a Girona i per a la cultura del país."

Per Puigdemont, "és un dia que recordarem en la història perquè estrenem un dels més grans equipaments culturals de Catalunya, llargament esperat i desitjat, i que tindrà uns efectes sobre el barri".

L'equipament, on treballen 22 persones, obrirà de dimarts a divendres de deu del matí a vuit del vespre. Els dilluns l'horari serà de les tres de la tarda a les vuit del vespre, i els dissabtes, de les deu del matí a les dues del migdia. Actualment, comptant-hi la Carles Rahola, Girona té cinc biblioteques públiques.

La inauguració oficial es farà esperar encara fins al mes de gener.