Un equip d'arqueòlegs i geòlegs gironins han localitzat un nou jaciment del període de transició entre l'edat de bronze i la de ferro entre el turó d'Aiguablava i Sa Punta d'és Mut, a Begur (Baix Empordà), segons que s'ha publicat a la revista de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà.

Centenars de restes arqueològiques es troben dispersos en una gran extensió d'uns 70.000 metres quadrats propietat del Parador Nacional d'Aiguablava, el que ha evitat que es construís a la zona i que s'hagin pogut conservar les restes.

L'origen de la investigació està en la troballa per part d'un dels arqueòlegs de l'equip, d'una postal a la Biblioteca de Catalunya que el prehistoriador Lluís Pericot i Garcia (1899-1978) va enviar a un mestre i deixeble de Begur, Lluís Esteva i Cruañas (1906-1994) informant-lo que "els amics de Girona" havien trobat ceràmica feta a mà i a torn.

Les indicacions que li va donar en una segona carta apunten a la localització entorn de l'espai que ocupa el Parador de Turisme, inaugurat al febrer de 1966.

Les visites fetes a la zona pels arqueòlegs gironins, Francesc Aicart, Enriqueta Pons, Xavier Rocas i pel geòleg Carles Roqué, van constatar l'existència de vestigis antics que documenten la presència humana en aquest lloc en diferents èpoques.

Les restes ceràmics indiquen que el lloc es freqüentava durant el calcolític-bronze inicial, encara que calculen que quan va tenir una activitat més important va ser en el període de transició entre l'edat del bronze i la del Ferro antic, moment en què pel que sembla hi va haver un assentament que ocuparia la part alta del turó i la seva vessant meridional, com a mínim.

Malgrat que per motius desconeguts l'assentament es va abandonar al segle VI abans de Crist, també s'ha constatat que a la primera meitat del segle XVIII la zona va ser transformada per cultius de bancals, on encara es conserven algunes parets de pedra.

La ubicació de l'assentament, amb penya-segats al sud i a l'est, i la impossibilitat d'accedir-hi per terra per l'oest, el feien de fàcil defensa, i els seus replans naturals i el fet d'estar a cobert del vent de tramuntana el convertien en un bon lloc per establir un assentament humà.

Sobre el vessant sud del turó s'han identificat diverses estructures de pedra seca que coincideixen amb els llocs on hi ha més restes arqueològiques, i els experts creuen que podrien ser restes de sòcols de cabanyes o d'altres estructures relacionades amb l'activitat agrícola.

En els llocs on apareixen vestigis de murs antics i on hi ha més concentració de restes arqueològiques han aparegut fragments d'argila i palla que podrien correspondre a restes de tàpia d'antigues construccions, i s'han localitzat una abundant presència de còdols el·lipsoïdals arrodonits d'entre 3 i 9 cm de diàmetre que podrien haver estat paviments de terra de les cabanyes.

També han aparegut fragments de ceràmica a mà d'olles, vasos de grans dimensions i safates, datats d'entre el 2.200 a.C fins al S.VI aC, i ceràmica feta amb torn de finals del S.VII i la primera meitat del S.VI aC.

Segons que assenyala la publicació, els experts han estudiat i inventariat unes setanta peces de ceràmica, i part d'aquestes han quedat a l'Arxiu Municipal de Begur (Baix Empordà).