L'exalcalde de Girona, Joaquim Nadal, va recordar que una escultura d'un cos femení de Torres Monsó que va ser robada en una exposició a Albí "demostra que les seves peces són objectes del desig, i encara no sabem on és".

Nadal va manifestar que Torres Monsó ha estat "l'artista contemporani que ha tingut més dimensió i més projecció a Girona, i el que ha tingut més capacitat innovadora i exprimentadora". Segons Nadal, l'escultor "va evolucionnar d'una etapa més acadèmica figurativa inicial, en la qual feia una escultura molt impregnada dels grans artistes com Rodin, cap aquest cossos desestructurats i finalment cap a una formalització molt abstracta i molt ideològica, amb contingut, amb missatge i fins i tot amb una filosofia de l'absurd, de portar les coses fins a un extrem".

Diveses de les persones pròximes a Torres Monsó consultades ahir per aquest diari no van poder contenir l'emoció.

Per a l'artista Enric Ansesa, Torres Monsó és "una referència ètica i estètica de l'art català i un subtil ironitzant de la vida entesa com una fatalitat".

Rosa Gil, directora del CaixaFòrum Girona, confessa que"no hi ha hagut ni una sola obra de Paco Torres dels darrers anys que no m'hagi convulsionat, un home sorneguer que es feia estimar molt".

Jordi Falgàs, director de la Fundació Fafael Masó, assegura: "Jo l'admirava perquè va ser un artista en evolució constant, durant tota la seva carrera, i ell sol és un protagonista excepcional de com ha evolucionat el llenguatge de l'escultura contemporània a Catalunya. Parlo també de la seva capacitat de provocar, a través de l'escultura, una reflexió crítica sobre la condició humana".

Carme Sais, directora del Bòlit Centre d'Art Contemporani, considera que s'ha perdut "un gran mestre per a molts artistes de Girona i per als professionals de l'art contemporani, i molt estimat pel públic. Ha sigut un plaer poder treballar amb ell. L'exposició Drone i ell han acabat junts". Sais recorda que el Museu d'Història de la Ciutat conserva més de cent peces de Torres Monsó.

Pep Admetlla, també artista i amic del finat, ha confessat que "l'he estimat, l'estimo i per a mi sempre més serà etern. Són trenta anys de la meva vida amb ell, jo vaig començar amb ell i estic empeltat de Torres Monsó, per a mi ha estat un segon pare. Per a mi no ha mort, és una pèrdua física però d'esperit continua ben present i serà sempre viu".